I Déu vulgué que al darrere d’aquest crit creuat, que eixordí i matà tants jueus i musulmans, no hi hagués catalans, dels quals és difícil trobar rastre quan empre’ns llur quest.

Poc abans de la conquesta creuada de Jerusalem (1009), el nostre comte Berenguer Ramon II el Fraticida hi va morir com a pelegrí (20/6/1097). Més endavant, hi haurà Sança d’Aragó, filla del rei en Jaume I i d’Andreia (Violant) d’Hongria, qui va trobar la mort en la cura dels pelegrins i malalts en l’hospital de l’ordre de Sant Joan a Jerusalem.  Sança, enterrada a Vallbona de les Monges a la vora de sa mare, forma part de les llegendes històriques recollides per Martí de Riquer que situa la seva mort anònima a Sant Joan d’Acre motiu pel qual van repicar les campanes de les esglésies, totes soles, a l'hora que se li arrencava un paper de la seva mà a on indicava la seva personalitat reial.

Vora a l’església de Sant Joan a Jerusalem, prop del Sant Sepulcre, i enmig de l’àmbit del Moristan (hospital en llengua persa), hi ha una faixa de terreny amb un monolit amb l’escut de l’ordre de Malta, o de Sant Joan, que recorda l’antic hospital a on serví aquesta infanta catalana morta el 1275. Son pare, el rei en Jaume, va procurar empènyer una creuada el 1269, els estols de la qual van sortir de Barcelona i, en part van arribar a prop de Terra Santa, però les tormentes van estalviar l’aventura creuada del Conqueridor.

Curiosament, el seu fill Pere III el Gran, mitjançant el matrimoni amb Constança de Sicília, acollí el títol de Rei de Jerusalem, que avui en dia recau en el monarca de la casa reial espanyola.

Tanmateix, la petja catalana més captivadora, i en procés viu de vindicació històrica, la trobem en el personatge d’Hug de Pinós, no endebades fóra el fundador de l’ordre dels Templers, juntament amb vuit cavallers més, que van crear una germandat de protecció dels pelegrins que esdevingué la llegendària ordre dels pobres cavallers de Crist.

El fonament històric d’aquesta assevaració rau en un document de 1662 conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid titulat : Declaración de la inscripción griega de la cruz de la iglesia de San Esteban de Bagá, cabeza de las Baronías de Pinós, quién de la Armada que tomó tierra Santa, año de 1110, a on es manifesta que Hug de Pinós, fill de l’Almirall de Catalunya, fou el primer Mestre de l’ordre templària.

D’aquest Hug de Pinós, també de Baganus (Bagà), se’n desprendria Paganus i el Payns que, fins ara, la història servava com el borgonyès fundador d’aquesta ordre llengandària. Per a reblar el clau, aquest Hug fou el qui lliura el Greal al Comte de Barcelona, avui conservat a la catedral de València, i va portar a Bagà, per mitjà del seu germà Galcerà, el Lignum Crucis dins d’una creu bizantina que es conserva en l’església de Sant Esteve de Bagà (Sant Esteve fou el primer màrtir cristià mort a Jerusalem).

Deus vult.

ignasi carnicer barrufet