Degània, gra, la llavor de l'heroisme i de l'esforç del nou Israel. Daian, Gordon, Trumpeldor, Rahel... ho testifiquen. (Foto axiu CM)

El quibuts Degània va ser el primer quibuts que es va fundar a Israel. El 29 d’octubre de 1910 jueus sionistes d’origen rus i ucraïnès (en total eren només deu homes i dues dones ) van arribar a la Palestina de domini otomà amb la segona gran onada migratòria, després del fracàs de la revolució de 1905, i es varen instal·lar en uns terrenys comprats als beduïns a la costa meridional del mar de Galilea.

Aquests primers pioners sionistes es van inspirar en les idees del retorn d’Aaron David Gordon i del sionisme socialista de Borojov i Sirkin. Gordon, inspirat per Tolstoi, creia que un poble no pot ser lliure si no és capaç de produir per ell mateix la seva supervivència, començant per la producció agrícola. Creien, tanmateix, que així podria néixer una nova identitat jueva.

El treball, l’organització i el dia a dia eren comunitaris. Aquesta era la filosofia: cadascú treballa segons les seves possibilitats i tothom rep segons el que necessita. De manera que aquests pioners van desenvolupar un estil de vida comunitari únic en el món.

La vida social en el quibuts girava al voltant del menjador comunitari. Vivien en cases iguals, petites i molt senzilles. Fins i tot, en els primers temps, vestien amb roba pràcticament idèntica i les sabates pertanyien també a la comunitat. Molt sovint acabaven treballant descalços perquè no disposaven de prou diners per comprar un simple parell de sabates. Un sol cop per setmana rebien roba neta.

Els membres del quibuts menjaven el mateix, bàsicament allò que conreaven. Després de treballar de sol a sol desitjaven que arribés el millor moment del dia: el vespre. Es trobaven al menjador comunitari, xerraven tranquil·lament i feien balanç del dia.

La nit de xabat era un dels moments més especials i desitjats de la setmana, llegien algun capítol de la Bíblia, llegien poemes i llegendes, cantaven, ballaven polca i “hora” fins ben bé la mitjanit. El matí de xabat aprofitaven per passejar fins a la platja del kineret (mar de Galilea). Aquest model de vida comunitari comportava que totes les decisions s’haguessin de prendre per democràcia directa. Les discussions es podien allargar fins a altes hores de la nit tot debatent diferents qüestions organitzatives com, per exemple, la rotació de càrrecs.

El concepte de família era també molt i molt particular. Els nens no vivien amb els seus pares sinó separats d’ells i junts en el que anomenaven “la casa dels nens”. Els nens del quibuts eren considerats “els nens de tothom” però, tot i això, eren molt importants per a la comunitat. Tots els membres del quibuts es preocupaven de tots els nens, indistintament. Fins i tot entre tots decidien els noms que havien de tenir. Els nens estudiaven a l’escola del quibuts però disposaven de molt temps lliure i per aquest motiu se’ls va arribar a anomenar també “els nens de la natura” perquè s’hi passaven hores tot passejant pels conreus, construint cabanes entre els arbres, banyant-se al kineret...

Un dels noms il·lustres de la història d’Israel que va néixer i es va criar al quibuts Degània va ser Moixe Daian (משה דיין). Va ser el segon nen nascut al quibuts, el maig de 1915. Moixe Daian fou posteriorment un dels generals més importants del Tsahal i fou també ministre de defensa. Els membres del quibuts van escollir el seu nom com a homenatge a Moixe Barski, primer membre del quibuts, mort en un atac àrab.

El quibuts Degània també va ser la llar d’altres noms prominents de l’estat naixent com Gordon o l’heroi sionista J. Trumpeldor.

Albert Einstein va ser un dels visitants il·lustres que va rebre el quibuts.

Marta Castillon