Immutable, estàtica, una quietud que engoleix, que emmortalla, una bellesa que no té límits, uns ulls que no abasten, un cor que no dóna l’abast a bategar... tots els sentits colpits per la meravella del Mar de la Sal. El lloc més baix del Planeta, 415 m, el llac més salat del món, 10 vegades més que qualsevol altre, el lloc amb més oxígen de la Terra, però sobretot, el lloc més estrany i encisador. 

Els seus fangs i les seves sals aprien les pells i malalties de mig món, però la seva bellesa salvatge i inabastable endolceixen i esperonen qualsevol esperit. A la vora d’aquesta boca d’infern, al mig del desert, la deu d’Ein Gedi, amb salts d’aigua fresca, el lloc a on el rei David esdevingué pròfug i bandoler, al front les muntanyes rosades que envolten la Petra nabatea i emmirallat el reflex dels turons desèrtics de Judà i del Mont Nebo, a on Moisès veié la Terra Promesa, la terra de la llet i de la mel, que era terra de pols i de pobresa. 

Tanmateix, projectes polítics i d’enginyeria, desencadenats per la necessitat de trobar punts comuns entre jordans, palestins i israelians, pretenen portar l’aigua del Mar Roig, al golf d’Aqaba, cap al Mar de la Sal. Foster n’és el capçal tècnic i diversos països occidentals els finançadors d’aquest projecte que pretén frenar la mort de la Mar Morta i, alhora dotar d’una grandiosa central elèctrica la regió, atès el gran desnivell, com també dessalar l’aigua, aprofitant les altes temperatures, regar i conrear aquest desert tan dur per a què esdevingui, realment, la terra de la llet i de la mel. 

Un projecte modern, a l’alçada de les possibilitats i de l’ambició d’avui dia, que pot revitalitzar, en tots els sentits, aquesta Mar Morta. Tanmateix, a la vora d’aquesta mar res no és ni modern ni nou, ni jove ni vell, la seva bellesa inigualable serva, també, l’eternitat de la profecia bíblica: 

... Aquestes aigües corren cap a la conca oriental, baixen fins l’Arabà i desemboquen al Mar Mort, on entra dins les aigües insalubres i les saneja. A tot arreu on penetrarà l'aigua d'aquest riu, hi viuran tota mena d'animals aquàtics, i el peix hi serà molt abundant, perquè, així que hi arribi aquesta aigua, la mar quedarà sanejada. Arreu on arribi aquest riu, tot viurà. Els pescadors s'aturaran a la riba, i des d'Enguedi fins a Eneglaim, tot serà un estenedor de xarxes. La varietat de peix serà tan gran com la del mar Mediterrani. Però els aiguamolls i les llacunes del Mar Mort no seran sanejats, sinó que serviran de salines. A banda i banda del riu creixeran tota mena d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega neix del santuari. Els seus fruits serviran d'aliment i les seves fulles seran un remei (Ezequiel 47, 6:12)

Ignasi Carnicer Barufet