9/5/16

Toni Florido: Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya

Toni Florido: "Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya"


El president de l'ACAI defensa que Jerusalem "entén perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus ciutadans vulguin"


El 14 de maig de 1948, Israel va declarar la seva independència. A Catalunya, l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) vetlla perquè les relacions entre ambdós països siguin el màxim de profitoses per a les dues parts. El president de l'entitat, Toni Florido, explica en aquesta entrevista amb El Món que, si el Parlament realitza una petició nítida de reconeixement internacional en compliment del mandat rebut el 27-S, Israel hi respondrà positivament. "Només sé que Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya. Israel és un estat democràtic que entén perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus ciutadans vulguin", assevera. 
Tot amb tot, Florido considera que aquesta hipotètica proclama haurà de ser "evident i inqüestionable", no pas com la resta de declaracions que ha aprovat el Parlament fins ara, ja fos la Declaració de Sobirania, ja fos la Declaració d'Inici del Procés Constituent. "No serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha de ser una proclama que no sigui interpretable, que sigui evident i inqüestionable. I, aleshores, el món es posicionarà. Però no abans", vaticina.

Quant a les actuals relacions entre Israel, l'Estat espanyol i Catalunya, explica: "Per Espanya no és l'escenari ideal que el posicionament d'Israel sigui de neutralitat, de considerar en igual pes Catalunya i Espanya en les seves relacions."


- Com valoren des de l'ACAI que el conseller d'Exteriors català provingui d'un partit de tradició pro-palestina?
- A veure. En primer lloc, aquesta tradició de si a ICV són més pro-palestins o més pro-Israel, és una tradició recent… A partir de quan es considera que és una tradició? Perquè la fundació de l'estat d'Israel va tenir el suport d'aquest món, del món de l'esquerra. De fet, la pròpia URSS va ser un dels països que va garantir que es pogués crear l'estat d'Israel. Per tant, això de les tradicions cal posar-ho en quarantena. El problema del debat entre Israel i Palestina és que molts cops se simplifica molt. Hi ha un posicionament maniqueu de bons i dolents, i hi ha gent profundament activa en aquest àmbit i que així ho volen transmetre. I és un gran error. És un gran error, i aquí a Catalunya ho sabem, qualsevol intent de simplificar una cosa que és polièdrica i complexa. Perquè està destinat al fracàs, o a no transmetre la veritat i, per tant, a no trobar solucions. Dit això, sobre el conseller Romeva, no tenim un posicionament concret sobre ell, més enllà del que tenim sobre el conjunt del govern.

- I quina valoració global en fan?
- Per nosaltres, el que importa és que fa uns dies al Parlament, a la comissió d'Exteriors, es va fer una votació en què es demanava el boicot a Israel, i que es va tombar. I va ser gràcies a Junts pel Sí (JxSí), on pertany el conseller Romeva, que ho va possibilitar. Aquest és l'anàlisi que fem. I si entréssim en el detall personal, sí que Romeva venia d'un partit on recentment tenen un posicionament molt dur contra Israel, però ell no ha destacat mai per fer-ne una gran bandera. Algun article algun cop, i fent una cosa que és totalment legítima, com és criticar un govern. Perquè nosaltres, com a associació, no exigim que la gent s'adhereixi de forma inqüestionable a cap govern, ni al d'Israel ni al de Catalunya. Tothom pot ser crític amb el govern d'aquí o d'allí. Si Romeva, o qualsevol, veu polítiques que no considera adients, és absolutament normal criticar-les. El que no considerem normal, i Romeva no ho ha fet, són aquells que de la crítica passen a la desqualificació i a l'intent de justificar la desaparició del propi estat.

- Israel encara ha de demanar perdó per existir?
- Israel és l'únic estat d'arreu del món on la seva existència es veu qüestionada. Al món hi ha moltes realitats molt dures i molt difícils per a les seves poblacions, amb guerres i dictadures brutals, i ningú no els qüestiona. Només Israel, que és una democràcia -l'única de l'Orient Mitjà-, es veu qüestionat constantment. I això és una anomalia que respon a claus complexes d'analitzar.

- Allò de la sal gruixuda a l'hora de formular crítiques.
- Nosaltres interpretem que no hi ha cap problema que el responsable d'Exteriors del Govern vingui d'un partit que no ha estat especialment amistós o amable amb Israel. El que analitzem és la realitat i el que es fa, i ell no va fer res que l'impossibiliti per exercir la responsabilitat actual. I la millor demostració va ser la votació a la comissió d'Exteriors.

- Aquesta proposta de resolució va ser presentada pel PSC, CSQP i la CUP.
- Ara per ara, tothom veu Catalunya com un possible aliat fiable. Però no podem emetre senyals constants, com fa la CUP, posant mocions contra Israel als ajuntaments i al Parlament que ens perjudiquen a nivell diplomàtic de forma molt clara. Mocions com la que van proposar al Parlament, a França són considerades racistes. No pots boicotejar un cantant, un artista, un científic, simplement perquè és d'un país. Això és racisme. I la CUP està fomentant una mica aquesta visió intolerant, que no ens ajuda. I nosaltres, si volem ser un país reconegut internacionalment, hem de ser fiables, i hem de tenir-ho clar en aquest front.

- Què vol dir ser un país fiable?
- A nivell diplomàtic hem de saber que no serem independents en la mesura que no ens reconeguin els estats. I els estats es preguntaran si serem un país fiable. I les variables per mesurar-ho seran de tota mena, i una d'elles serà si, quan hi hagi una votació a l'ONU, votarem sempre a favor d'una sèrie de coses, o sempre en contra. I aquí hi entra el comportament d'algun partit com la CUP, que sembla que es comporta de forma dogmàtica contra Israel i contra els EUA… Aquests països i d'altres de l'esfera democràtica occidental es preguntaran quin serà el comportament que tindrà Catalunya en el futur, si serà sempre un vot en contra. Ara saben que Espanya és sempre un vot favorable. Tenen el fenomen Podemos, d'acord, però en cas que guanyés es tractaria d'un sol vot a l'ONU. Però la realpolitik s'acaba imposant, i diran: Volem un vot extravagant o en volem dos?

"Ha de ser una proclama que no sigui interpretable, que sigui evident i inqüestionable"


- Quina política hauria d'estar desenvolupant la protodiplomàcia catalana?
- No ens correspon a nosaltres dir-ho. Som conscients de la dificultat que té el govern de Catalunya per desenvolupar la seva diplomàcia no ja amb Israel, sinó en general. Sabem, perquè així ens ho han dit, que el govern d'Espanya està fent una pressió molt important a totes les cancelleries. En el cas concret de les relacions amb Israel, per Espanya no és l'escenari ideal que el posicionament d'Israel sigui de neutralitat, de considerar en igual pes Catalunya i Espanya en les seves relacions.

- Israel identifica dos subjectes polítics dins del marc estatal espanyol?
- Israel entén perfectament que la situació que es viu a l'Estat espanyol comporta complexitats a l'hora de la seva gestió diplomàtica. I el seu posicionament oficial és el de no fer res en contra de cap de les parts. En diplomàcia és més el que no es fa que el que sí que es fa. I això, com a ACAI, ho considerem perfecte. No demanem més que això, que les relacions entre Israel i el Govern de Catalunya siguin les millors possibles dins el context actual, tenint en compte que encara som una nació sense estat. Nosaltres, com a ACAI, fomentem la relació entre les dues nacions, que hi hagi una normalització entre elles. L'entitat va néixer prèviament a aquest moment històric d'emancipació nacional perquè volia fomentar aquestes relacions, però els subjectes polítics que nosaltres ja visualitzàvem clarament eren Catalunya i Israel. I la nostra relació amb l'ambaixada sempre ha sigut perfecta, la millor possible, i avui segueix sent igual. Nosaltres, com a amics d'Israel no demanarem mai que tingui una dificultat en aquest sentit, però com no se li ha de demanar a cap altre Estat. Actualment, la diplomàcia catalana, a diferència de l'espanyola, no està demanant cap posicionament a ningú, mentre que Espanya està fent tot el possible perquè els països facin comentaris que vagin en contra del que vol fer Catalunya. Nosaltres no ho estem fent, em consta que la diplomàcia catalana és absolutament conscient que als amics no se'ls pot posar en dificultats. Que, a més, tampoc no servirien de res.

- Per què?
- Perquè tothom sap que fins que els catalans no prenguem una decisió, no tenim per què exigir que això ho facin els altres. Els que hem de ser responsables, primer, som nosaltres. I, per tant, no podem exigir que a fora siguin més responsables que nosaltres. No és lògic. I, per tant, no ho demanem tampoc.

- Tot i això, l'actual Parlament està mandatat per superar el marc autonòmic i reclamar un cert reconeixement internacional. En aquest supòsit, com creu que actuarà Israel?
- No està molt clar quin serà el vehicle perquè es visualitzi el següent pas del procés, que molts esperem que sigui el de la proclamació d'independència. Només sé que Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya. Israel és un estat democràtic que entén perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus ciutadans vulguin. Que això ho explicitin diplomàticament en un moment o altre, això dependrà de si nosaltres ho hem fet i com ho hem fet. No és el mateix fer una proclama concreta que una cosa que hi hagi digui que no ha arribat a ser legalment vinculant. Mentre hi hagi dubtes i no ens aclarim internament, no és legítim que demanem que s'aclareixin a fora.

- Per tant, la fórmula jurídica que s'apliqui el "dia D" ha de ser nítida.
- Sí. No serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha de ser una proclama que no sigui interpretable, que sigui evident i inqüestionable. I, aleshores, el món es posicionarà. Però no abans.
"La realitat catalana suscita interès, tothom vol tenir informació de primera mà"


- El Govern està preparat per jugar a primera divisió internacional?
- Al final, això és com el futbol: tu et mesures en funció de la importància dels teus rivals. Si el teu rival és el Real Madrid, això vol dir que el teu nivell com a mínim és aquest. I ara mateix la diplomàcia espanyola és la nostra mesura, en el sentit que la pressió que fan als governs de fora vol dir que alguna cosa s'està fent bé des de Catalunya. I per bé que els mitjans que tenim són molt limitats, els equips que ho han estat portant fins ara, ja fos amb el govern Mas, ja sigui amb el govern Puigdemont, tenen unes relacions a nivell internacional bones, creen complicitats. Com que no exigim res a ningú no som un problema. El problema el genera la diplomàcia espanyola. I sí que és cert que ens escolten, perquè la realitat catalana suscita interès. I tothom vol tenir informació de primera mà. Però passa que moltes accions del govern no es fan públiques perquè interessa que no s'ensenyin les cartes a l'adversari, ja que cada cop que la diplomàcia espanyola sap que hi ha alguna reunió o un acte, immediatament hi ha una intervenció de la diplomàcia espanyola per intentar aixafar l'acte o trobar-se amb els organitzadors per donar-los el seu argumentari.

- Numèricament, l'Estat té molts més recursos.
- Per tant, moltes de les coses que es fan a nivell diplomàtic no són públiques, i pot donar la impressió a la societat catalana que no es fa prou. Però hem de jugar amb intel·ligència. La diplomàcia requereix discreció, i si a més hi ha d'haver compromisos, s'hi ha d'arribar sense que se'n facin tuits cada dos per tres. El repte que té davant el Govern i tot Catalunya és d'una complexitat tan gran que tots hauríem de ser una mica més pacients, i confiar-hi. I entenc, perquè sé com funciona, que ens demana a tots que siguem una mica més tranquils.

- Com a ACAI són font directa per a la diplomàcia d'Israel?
- Nosaltres tenim una relació excel·lent tant amb el Govern de la Generalitat com amb l'ambaixada d'Israel. No sé si d'això se'n podria dir ser una font directa o no, però la situació és així des que ens vam crear.

- I més enllà de l'ambaixada?
- L'ambaixada es va renovant cada quatre anys. I el personal diplomàtic que hi havia aquí ara segueixen dins l'estructura diplomàtica del país i segueixen sent amics nostres. Per tant, el lligam que tenim amb diferents administracions del propi Estat d'Israel també fa que tinguem informació de primera mà directa i sense intermediaris. No tenim filtres, en aquest sentit.        

Seguidors