Toni Florido: "Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya"

El 14 de maig de 1948, Israel va declarar la seva independència. A Catalunya, l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) vetlla perquè les relacions entre ambdós països siguin el màxim de profitoses per a les dues parts. El president de l'entitat, Toni Florido, explica en aquesta entrevista amb El Món que, si el Parlament realitza una petició nítida de reconeixement internacional en compliment del mandat rebut el 27-S, Israel hi respondrà positivament. "Només sé que Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya. Israel és un estat democràtic que entén perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus ciutadans vulguin", assevera. 

Tot amb tot, Florido considera que aquesta hipotètica proclama haurà de ser "evident i inqüestionable", no pas com la resta de declaracions que ha aprovat el Parlament fins ara, ja fos la Declaració de Sobirania, ja fos la Declaració d'Inici del Procés Constituent. "No serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha de ser una proclama que no sigui interpretable, que sigui evident i inqüestionable. I, aleshores, el món es posicionarà. Però no abans", vaticina.

Quant a les actuals relacions entre Israel, l'Estat espanyol i Catalunya, explica: "Per Espanya no és l'escenari ideal que el posicionament d'Israel sigui de neutralitat, de considerar en igual pes Catalunya i Espanya en les seves relacions."

- No ens correspon a nosaltres dir-ho. Som conscients de la dificultat que té el govern de Catalunya per desenvolupar la seva diplomàcia no ja amb Israel, sinó en general. Sabem, perquè així ens ho han dit, que el govern d'Espanya està fent una pressió molt important a totes les cancelleries. En el cas concret de les relacions amb Israel, per Espanya no és l'escenari ideal que el posicionament d'Israel sigui de neutralitat, de considerar en igual pes Catalunya i Espanya en les seves relacions.

- Israel entén perfectament que la situació que es viu a l'Estat espanyol comporta complexitats a l'hora de la seva gestió diplomàtica. I el seu posicionament oficial és el de no fer res en contra de cap de les parts. En diplomàcia és més el que no es fa que el que sí que es fa. I això, com a ACAI, ho considerem perfecte. No demanem més que això, que les relacions entre Israel i el Govern de Catalunya siguin les millors possibles dins el context actual, tenint en compte que encara som una nació sense estat. Nosaltres, com a ACAI, fomentem la relació entre les dues nacions, que hi hagi una normalització entre elles. L'entitat va néixer prèviament a aquest moment històric d'emancipació nacional perquè volia fomentar aquestes relacions, però els subjectes polítics que nosaltres ja visualitzàvem clarament eren Catalunya i Israel. I la nostra relació amb l'ambaixada sempre ha sigut perfecta, la millor possible, i avui segueix sent igual. Nosaltres, com a amics d'Israel no demanarem mai que tingui una dificultat en aquest sentit, però com no se li ha de demanar a cap altre Estat. Actualment, la diplomàcia catalana, a diferència de l'espanyola, no està demanant cap posicionament a ningú, mentre que Espanya està fent tot el possible perquè els països facin comentaris que vagin en contra del que vol fer Catalunya. Nosaltres no ho estem fent, em consta que la diplomàcia catalana és absolutament conscient que als amics no se'ls pot posar en dificultats. Que, a més, tampoc no servirien de res.

- Perquè tothom sap que fins que els catalans no prenguem una decisió, no tenim per què exigir que això ho facin els altres. Els que hem de ser responsables, primer, som nosaltres. I, per tant, no podem exigir que a fora siguin més responsables que nosaltres. No és lògic. I, per tant, no ho demanem tampoc.

- No està molt clar quin serà el vehicle perquè es visualitzi el següent pas del procés, que molts esperem que sigui el de la proclamació d'independència. Només sé que Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya. Israel és un estat democràtic que entén perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus ciutadans vulguin. Que això ho explicitin diplomàticament en un moment o altre, això dependrà de si nosaltres ho hem fet i com ho hem fet. No és el mateix fer una proclama concreta que una cosa que hi hagi digui que no ha arribat a ser legalment vinculant. Mentre hi hagi dubtes i no ens aclarim internament, no és legítim que demanem que s'aclareixin a fora.

- Sí. No serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha de ser una proclama que no sigui interpretable, que sigui evident i inqüestionable. I, aleshores, el món es posicionarà. Però no abans.

- Al final, això és com el futbol: tu et mesures en funció de la importància dels teus rivals. Si el teu rival és el Real Madrid, això vol dir que el teu nivell com a mínim és aquest. I ara mateix la diplomàcia espanyola és la nostra mesura, en el sentit que la pressió que fan als governs de fora vol dir que alguna cosa s'està fent bé des de Catalunya. I per bé que els mitjans que tenim són molt limitats, els equips que ho han estat portant fins ara, ja fos amb el govern Mas, ja sigui amb el govern Puigdemont, tenen unes relacions a nivell internacional bones, creen complicitats. Com que no exigim res a ningú no som un problema. El problema el genera la diplomàcia espanyola. I sí que és cert que ens escolten, perquè la realitat catalana suscita interès. I tothom vol tenir informació de primera mà. Però passa que moltes accions del govern no es fan públiques perquè interessa que no s'ensenyin les cartes a l'adversari, ja que cada cop que la diplomàcia espanyola sap que hi ha alguna reunió o un acte, immediatament hi ha una intervenció de la diplomàcia espanyola per intentar aixafar l'acte o trobar-se amb els organitzadors per donar-los el seu argumentari.

- Per tant, moltes de les coses que es fan a nivell diplomàtic no són públiques, i pot donar la impressió a la societat catalana que no es fa prou. Però hem de jugar amb intel·ligència. La diplomàcia requereix discreció, i si a més hi ha d'haver compromisos, s'hi ha d'arribar sense que se'n facin tuits cada dos per tres. El repte que té davant el Govern i tot Catalunya és d'una complexitat tan gran que tots hauríem de ser una mica més pacients, i confiar-hi. I entenc, perquè sé com funciona, que ens demana a tots que siguem una mica més tranquils.

- Nosaltres tenim una relació excel·lent tant amb el Govern de la Generalitat com amb l'ambaixada d'Israel. No sé si d'això se'n podria dir ser una font directa o no, però la situació és així des que ens vam crear.

- L'ambaixada es va renovant cada quatre anys. I el personal diplomàtic que hi havia aquí ara segueixen dins l'estructura diplomàtica del país i segueixen sent amics nostres. Per tant, el lligam que tenim amb diferents administracions del propi Estat d'Israel també fa que tinguem informació de primera mà directa i sense intermediaris. No tenim filtres, en aquest sentit.