El pas que han donat és, realment, innovador: una xarxa elèctrica enterrada sota l’asfalt que subministra energia sense fils als automòbils que hi transiten, dissenyada, especialment, per als autobusos urbans.

El salt conceptual que representa és  substantiu i substancial: el cotxe elèctric que s’alimenta al mateix temps que roda i sense necessitat, pràcticament, de bateries. No calen estacions de recàrrega, ni bateries cares, de durada limitada, i, per contra l’autonomia és il·limitada i el pes del vehicle es redueix notablement, és a dir, el consum energètic és mínim.

Tan notable com el salt conceptual és, també, la manera de realitzar-lo: el talent i la iniciativa de la gent que donen resposta als reptes socials. No són pas els governants els qui tenen el monopoli del canvi de la societat, són les iniciatives personals les que, realment, són efectives i creatives.

Les autoritats municipals, per norma en el nostre país, ofeguen qualsevol iniciativa que no provingui dels seus instruments de poder: comissions, grups de treball, observatoris, contractes, etc. Res que no estigui sota el seu control absolut no pot obrir-se pas, discursos populistes sobre l’ecologia, sobre les super-illes, sobre la reducció del trànsit, sense donar mai la possibilitat que el talent i la iniciativa de les persones pugin crear alguna cosa nova i efectiva.

Algú té en la imaginació que la ciutat de Barcelona, per exemple, s’interessi per la tecnologia d’ELECTROAD i els inviti a fer un projecte inicial per a la ciutat? És més fàcil fer demagògia i conservar el discurs de la veritat única, que no pas donar un pas endavant.

El Hamlet faria record de les “insolències de tots aquells que manen / i les coces que l’enginy pacient rep dels indignes”. Israel avança, fonamentalment, no pels seus governants sinó pel talent i l’emprenedoria de la seva gent, jove especialment, que donen resposta als reptes que té la societat.

Aquest model, no tant sols de foment tecnològic, sinó del rol social de la gent innovadora i amb talent, no té acollida en el populisme vacu de les nostres metròpolis, ans el contrari, si ha un temor en els demagogs és que canvis efectius puguin venir de gent amb talent i no controlats per les seves veritats absolutes. Svetlana Aleksièvich diu: “Els comunistes són els qui han llegit Marx; els anticomunistes són els qui l’han entès”. Aquí ens falta, abans que res, molta comprensió lectora per a fer un salt endavant qualitatiu.

Veure: https://www.youtube.com/watch?v=mkpcavw_vFI