24/5/17

DISCURS DEL PRESIDENT DE L'ACAI AL SOPAR DE COMMEMORACIÓ DEL DIA DE LA INDEPENDÈNCIA D'iSRAEL

20:30 | Publicat per | | | Modificar el missatge

Secretari General de la Presidència, Secretari General d’Afers exteriors, representant de l’ambaixada d’Israel, Directors Generals del Govern, eurodiputats, diputats, regidors, autoritats, representants de la Comunitat jueva, amics i amigues, bona nit a tothom i benvinguts.

Xalom; erev tov javerim, ve brujim habayim lekulam.

És un honor i un orgull poder-me adreçar a tants amics en un dia com el d’avui, Iom Haatsmaut, el dia de la Independència d’Israel.
I és una alegria especial per a mi com a President de l’ACAI perquè és en aquestes dates quan uns quants amics van decidir crear el que acabaria sent l’Associació Catalana d’Amics d’Israel.

Aquelles persones, avui presents aquí, van decidir fa 8 anys que calia aixecar la veu per normalitzar la imatge d’Israel. De fet, ser jueu, israelià o amic d’Israel era en aquells moments motiu d’intimidació per part d’algunes organitzacions i col·lectius, arribant fins i tot a posar les cares d’algunes persones en cartells amb una diana al front. Persones que van ser senyalades públicament com a criminals, pel simple motiu de ser amigues d’Israel.

És en aquell context que vàrem decidir néixer, i per aquell mateix motiu encara tenim molta feina a fer. Avui les dianes ja no es posen només a unes quantes persones, sinó que afecten a tot un país. Els intents de boicotejar a tot un poble només pel fet de ser ciutadans d’un país concret és un acte de clara xenofòbia que no podem permetre, que de fet és una xacra prohibida en països tan propers com França, i que alguns pretenen impulsar des de les nostres institucions, com recentment hem vist en l’ajuntament de Barcelona.

I tot això passa quan la comunitat jueva es veu obligada a viure protegida en els seus actes més íntims, com és el d’anar a l’escola o la sinagoga. Una realitat que és invisible per a la majoria de la societat, que no només no n’és conscient sinó que molts cops la menysté. Per això nosaltres, des de l’ACAI, demanem a les institucions i als partits polítics que facin tot el possible per evitar que una part dels catalans visqui amb aquesta dificultat, por i incomprensió. I que un dia, esperem que ben aviat, puguem fer un acte com el d’avui sense haver de pronunciar la paraula por.

Però, de quin Israel parlaven i parlen els seus crítics? Com ACAI vam entendre que calia explicar la realitat d’un país petit en dimensió física però molt gran en les seves virtuts. Un país d’emprenedors, amb una societat vital capaç de recuperar i protegir un idioma gairebé desaparegut com l’hebreu, amb sensibilitat pel medi ambient i pel foment de les arts i la ciència. Un país que gestiona la seva complexitat interna amb el respecte a les minories. En definitiva, una societat oberta al món i disposada a oferir-se.
Per això reivindiquem la paraula ‘sionisme’ perquè és una paraula bonica que representa, ni més ni menys, el dret d’autodeterminació del poble jueu. El 1948 va ser possible aquell somni, i avui, 69 anys després, ho celebrem entre amics.

Per això, a tots i cadascun de vosaltres, gràcies per ser aquí.

Per molts anys Israel! Am Israel Khai!

El president Toni Florido dóna una insígnia de l'associació al Josep París,
 persona destacada per la seva relació amb Israel, tant personal com professional.
Amb la coincidència que ara fa cinquanta anys va ser per primera vegada
 a Israel els dies del la guerra.
Missatge de l'excap de l'Estat major del Tsahal Benny Gantz per a l'ACAI





Seguidors