8/8/17
Tot el dolor d’un poble. En memòria de les persones deportades als camps nazis.
En el 72è aniversari de l'alliberament del camp
de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria), l’ACAI va participar en l'homenatge internacional
als assassinats als camps concentració nazis convidada pel Govern de la
Generalitat.
Dissabte 6 de maig, en representació del Govern
de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Conseller Raül Romeva va intervenir
en l'acte internacional, organitzat pel Comitè Internacional de Gusen. L’acte també
va comptar amb la presència de supervivents dels camps de Mauthausen-Gusen,
així com delegacions de 21 països i hi va
intervenir el president d'Àustria, Alexander Van der Bellen. Després la
delegació catalana va retre un homenatge i va fer una ofrena floral dintre el
Memorial de Gusen als catalans morts al camp amb la participació d’estudiants catalans, l'alcalde
de Navàs, l'Amical de Mauthausen i l’Honorable Conseller Raül Romeva.
Diumenge 7 de maig, el conseller d’Afers
Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va inaugurar a l’antic
camp de Mauthausen una placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya
en memòria dels deportats i víctimes del nazisme. El conseller va estar
acompanyat pel delegat del Govern a Àustria, Adam Casals i la directora general de Relacions Institucionals i
amb el Parlament, Carme Garcia.
L'acte institucional es va desenvolupar en el marc de
la cerimònia internacional de l'aniversari de l’alliberament del camp de
Mauthausen. Hi van intervenir l’alcaldessa de Mauthausen, Leitner Gudrun, Jordi Miró, president d'Estat
Català, un representant del Partit Socialista de Catalunya (PSC), Roger Torrent, diputat d'Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC), Marta Castillon, de l'Associació Catalana
d'Amics d'Israel (ACAI), i el president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga.
A l'homenatge també van
assistir familiars i amics dels deportats, representants del
Memorial Demòcratic, membres de l’ANC d’Àustria i del Triangle Blau.
La placa, obra de l’escultor Jesús Galdon, va ser col·locada al mur
de les lamentacions del mateix camp de Mauthausen i s’hi pot llegir en català,
castellà, hebreu i alemany: “Tot el dolor d'un poble. En memòria de les
persones deportades als camps nazis”.
El violoncel·lista Carles Muñoz, membre del
Lofoten Duo, va interpretar El cant dels ocells de Pau Casals, Kadix
de Maurice Ravel i la pregària jueva El malei rakhamim.
Els camps nazis de Mauthausen i Gusen: una mica
d’història.
El camp de concentració de Mauthausen i el crematori
de Gusen van ser un dels grans complexos de l’extermini nazi. El primer camp de
Mauthausen, format per 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners
entre 1939 i 1940. Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 dels
quals hi van morir. Es calcula que hi van passar uns 3.000 catalans i que
1.800 van ser-hi assassinats.
Els primers deportats foren opositors alemanys i
austríacs, els quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics. A
partir de 1941 van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans juntament
amb republicans d’altres punts de l’Estat espanyol i membres de la resistència
francesa. El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i
exterminats sistemàticament. Finalment, al camp també hi van deportar
homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset
col·lectius diferents.
D’entre els presoners catalans que van sobreviure al
camp, hi havia el fotògraf Francesc Boix i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella
qui va plasmar la seva experiència a la novel·la K. L. Reich, una de les grans obres de la literatura sobre
l’Holocaust.
El camp de concentració de Gusen va ser un camp de
treballs forçats i d’extermini que formava part del camp de concentració de
Mauthausen. La seva construcció es va iniciar l’any 1939 quan 400 persones del
camp de Mauthausen van ser enviats a Gusen per a la seva construcció. Entre
1939 i 1945, any en què el camp va ser alliberat, unes 71.000 persones van
ser-hi empresonades i en van morir unes 35.800.
Quan des d’Israel es diu mai més, no és un desig, és una promesa.
Diumenge 7 de maig, camp de concentració nazi de Mauthausen
(Àustria).
Paraules en representació de l’ACAI en l’acte organitzat pel Govern de
la Generalitat amb motiu del 72è aniversari de l’alliberament del camp de
concentració nazi de Mauthausen-Gusen.
בוקר טוב, שלום לכולם
Bon dia tothom,
Honorable Conseller, Raül Romeva,
representants de les entitats, us volem agrair des de l’Associació Catalana
d’Amics d’Israel, ser avui aquí per honorar i recordar les persones
assassinades pel nazisme.
Davant el pitjor crim perpetrat contra la
humanitat, les paraules hi sobren. Tanmateix se’ns plantegen infinits
interrogants sense resposta del perquè de la degradació de la condició humana i
de l’extermini industrial, planificat i sistemàtic comès pel nazisme i els seus
aliats.
Tot i això tenim una certesa: l’infern va
existir i es diu Mauthausen, Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor, Buchenwald
i, malauradament, molts d’altres.
Abans he dit que les paraules hi sobren, però
el poble jueu ha après què cal fer: quan des d’Israel
es diu mai més, no és un desig, és una promesa: nosaltres, cada dia,
recordem cada nom, cada rostre.
כל יום זוכרים : יד ושם
Si haguéssim de fer un minut de silenci per
cadascun dels jueus morts a la xoà (més de 6 milions de jueus, un milió i mig
de nens jueus exterminats), hauríem d’estar callats més d’11 anys.
I avui, aquí, des de l’ACAI, volem recordar
els republicans, les persones d’ERC i d’Estat Català que van ser víctimes del
nazisme i foren assassinades per defensar els valors de la llibertat, la
igualtat i la fraternitat, i també per defensar la llibertat del seu país.
Tampoc ens volem oblidar dels homosexuals, dels
dissidents polítics, dels testimonis de Jehovà i, molt especialment, del poble
gitano. Durant l’Holocaust 250.000 gitanos foren assassinats, el segon grup més
massacrat després del poble jueu.
NO OBLIDEM, NO US OBLIDEM.
תמיד לזכור
לא לשכוח
לא לשכוח
תודה. שלום. שלום עולמי Gràcies. Pau en
el món. Xalom.
Am Israel khai i visca Catalunya lliure.
Am Israel khai i visca Catalunya lliure.
Blogs
-
-
-
WISLAWA SZYMBORSKAFa 1 any
-
-
