Aquests dies hem celebrat el "Dia del Record de la Shoa i HaGuevùra", de la Destrucció i de l'Heroisme, que aquí solem traduir simplement com l'Holocaust.

L'Holocaust no va aparèixer en un dia, va ser un procés llarg i feixuc, tot i que ja Hitler l'any 23 en el seu "Mein Kampft" (La meva Lluita), ja deia que fen desaparèixer els jueus del planeta acompliria la voluntat de Deu, ningú es va prendre massa seriosament aquestes paraules, Alemanya era en aquell temps el país més escolaritzat d'Europa, amb un nivell intel·lectual envejable, havia estat el far literari, filològic, poètic, musical i científic de la il·lustració, en la que la participació jueva no havia estat pas petita: Heine, Mendelshon, més tard Freud ...

Cert, havien perdut una guerra, se'ls hi va imposar un tracte humiliant, i també varen patir, a partir del 29 (com tot el món) una fortíssima crisi econòmica, però tot i això, com és pot passar de la nació més refinada d'Europa a la que comet la més gran de les barbaries?

La resposta no és senzilla, és complexe i, a més, té moltes fases, però en canvi es pot resumir en un sol mot: mentida.

La mentida que es van creure als alemanys quan els hi van dir primer que la pèrdua de la guerra havia estat culpa de la Democràcia, que mentre ells lluitaven els partits d'esquerres els havien "apunyalat per l'esquena", mentida quan varen creure, en coherència amb l'anterior, que potser per sortir de la pitjor crisi econòmica de la seva història calia un règim autoritari, mentida quan aquest nou règim va simplificar tot el problema de les penúries del poble, a l'explotació que els jueus rics sotmetien a Alemanya (com si no hi hagués jueus pobres o aris rics), mentida quan es va dir que era inevitable una altra guerra amb l'enemic de la primera, mentida, o millor auto-engany, quan els jueus del teu barri desapareixien, quan veies sortir trens plens de gent o xemeneies fumejants als camps de concentració... i pensaves que era millor callar, no fer res, no dir res... coses de la guerra, les guerres... ja se sap.

Es diu sovint que la Shoa va ser quelcom únic en la Història, perquè? no pas pel nombre de víctimes; el total de la guerra en va registrar nou vegades més. Per haver estat per motiu de raça, religió i inclinació sexual?, aquest tipus de persecucions són tan antigues com la Humanitat. Per haver estat el genocidi (extermini sistemàtic de civils indefensos per raó d'una condició a la qual no poden renunciar), més gran de la Història?, això és cert: sis milions de jueus, diversos milions més per altres condicions (disminuïts, gitanos, homosexuals, presoners de guerra...). Però això és en xifres absolutes, en xifres relatives hi ha altres genocidis que gairebé empaten: dos milions de morts sobre sis milions de població a l'anomenat auto-genocidi de la dictadura comunista cambotjana de Pol-Poth (de jueus en varen morir sis entre quinze milions a tot el món), percentatges similars els trobem entre el genocidi armeni del Califat turc.

No, certament, totes aquestes xifres són esgarrifoses però no farien únic a l'Holocaust, el que el fa únic és el que hem dit al començament i les conseqüències que podem treure'n: la nació més culta, més civilitzada, més tecnològicament avançada pot acabar utilitzant aquesta cultura per crear una organització perfecta per a l'extermini, aquesta tecnologia per arribar a la màxima eficiència en la massacre, aquesta sofisticació per auto-justificar la negació de l'evidència.

I aquesta és la lliçó més crua de la Shoa: la formació, la cultura, l'eficiència, la tecnologia, no ens salven, ni tan sols ens milloren: podem repetir una nova Shoa malgrat tot això. Com va dir un escriptor: "Sabent això, mai més es podrà escriure poesia".

I aquest és el tema final: podem tornar-hi?, contra els jueus o contra qui sigui, la resposta la deixo a la consciència de cadascú, només us demano un petit exercici: mireu les imatges que encapçalen aquest article, les dues primeres corresponen a l'època de la Shoa, l'altra d'una manifestació progre a Barcelona fa uns mesos i la darrera d'una manifestació actual a la Gran Bretanya.