25/5/16

COMUNICAT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’AMICS D’ISRAEL

L’ACAI se solidaritza amb el representant de la comunitat jueva de Barcelona i rebutja i condemna les declaracions de caràcter judeòfob del diputat de la CUP Benet Salellas al Parlament de Catalunya.

Barcelona, 25 de maig de 2016

L’Associació Catalana d’Amics d’Israel expressa la seva més càlida solidaritat amb Uriel Benguigui, president de la Comunitat Israelita de Barcelona, institució catalana centenària que representa bona part de la comunitat jueva del país, alhora que expressa el més rotund rebuig i condemna per les declaracions del diputat de la CUP Benet Salellas sobre la compareixença del representant de la comunitat jueva catalana el passat 12 de maig a la Comissió d'Acció Exterior de la Cambra.

Les acusacions del senyor Salellas titllant el senyor Benguigui de ‘botxí’ i ‘agent exterior’ són pròpies de la pitjor tradició antisemita, i demostren una inacceptable manca de respecte per a tota la comunitat jueva catalana. No podem entendre que aquestes manifestacions es puguin fer impunement, i molt menys al parlament i per un dels seus representants.

El president de la CIB, Uriel Benguigui, no és un agent exterior, i molt menys un botxí, sinó un ciutadà català que representa els ciutadans jueus de Catalunya i que mereix un respecte com a persona i com a representant d’un col•lectiu ciutadà. Els insults efectuats pel diputat Salellas, així com el menyspreu explicitat per tots els diputats de la CUP negant-se a escoltar un jueu al parlament, mereixen la reprovació de tots els grups polítics i dels representants institucionals.

Per això, des de l’ACAI exigim al senyor diputat Benet Salellas una rectificació immediata i una disculpa pública adreçada al president de la CIB, Uriel Benguigui, i a la comunitat jueva catalana, així com també demanem un posicionament del Parlament de Catalunya rebutjant l’antisemitisme i la intimidació efectuats al seu si contra la comunitat jueva i el seu representant, tal com diu l’Art. 40.8 de l’Estatut de Catalunya, que insta els poders públics a promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

Associació Catalana d’Amics d’Israel
9/5/16

Toni Florido: Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya

Toni Florido: "Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya"


El president de l'ACAI defensa que Jerusalem "entén perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus ciutadans vulguin"


El 14 de maig de 1948, Israel va declarar la seva independència. A Catalunya, l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) vetlla perquè les relacions entre ambdós països siguin el màxim de profitoses per a les dues parts. El president de l'entitat, Toni Florido, explica en aquesta entrevista amb El Món que, si el Parlament realitza una petició nítida de reconeixement internacional en compliment del mandat rebut el 27-S, Israel hi respondrà positivament. "Només sé que Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya. Israel és un estat democràtic que entén perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus ciutadans vulguin", assevera. 
Tot amb tot, Florido considera que aquesta hipotètica proclama haurà de ser "evident i inqüestionable", no pas com la resta de declaracions que ha aprovat el Parlament fins ara, ja fos la Declaració de Sobirania, ja fos la Declaració d'Inici del Procés Constituent. "No serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha de ser una proclama que no sigui interpretable, que sigui evident i inqüestionable. I, aleshores, el món es posicionarà. Però no abans", vaticina.

Quant a les actuals relacions entre Israel, l'Estat espanyol i Catalunya, explica: "Per Espanya no és l'escenari ideal que el posicionament d'Israel sigui de neutralitat, de considerar en igual pes Catalunya i Espanya en les seves relacions."


- Com valoren des de l'ACAI que el conseller d'Exteriors català provingui d'un partit de tradició pro-palestina?
- A veure. En primer lloc, aquesta tradició de si a ICV són més pro-palestins o més pro-Israel, és una tradició recent… A partir de quan es considera que és una tradició? Perquè la fundació de l'estat d'Israel va tenir el suport d'aquest món, del món de l'esquerra. De fet, la pròpia URSS va ser un dels països que va garantir que es pogués crear l'estat d'Israel. Per tant, això de les tradicions cal posar-ho en quarantena. El problema del debat entre Israel i Palestina és que molts cops se simplifica molt. Hi ha un posicionament maniqueu de bons i dolents, i hi ha gent profundament activa en aquest àmbit i que així ho volen transmetre. I és un gran error. És un gran error, i aquí a Catalunya ho sabem, qualsevol intent de simplificar una cosa que és polièdrica i complexa. Perquè està destinat al fracàs, o a no transmetre la veritat i, per tant, a no trobar solucions. Dit això, sobre el conseller Romeva, no tenim un posicionament concret sobre ell, més enllà del que tenim sobre el conjunt del govern.

- I quina valoració global en fan?
- Per nosaltres, el que importa és que fa uns dies al Parlament, a la comissió d'Exteriors, es va fer una votació en què es demanava el boicot a Israel, i que es va tombar. I va ser gràcies a Junts pel Sí (JxSí), on pertany el conseller Romeva, que ho va possibilitar. Aquest és l'anàlisi que fem. I si entréssim en el detall personal, sí que Romeva venia d'un partit on recentment tenen un posicionament molt dur contra Israel, però ell no ha destacat mai per fer-ne una gran bandera. Algun article algun cop, i fent una cosa que és totalment legítima, com és criticar un govern. Perquè nosaltres, com a associació, no exigim que la gent s'adhereixi de forma inqüestionable a cap govern, ni al d'Israel ni al de Catalunya. Tothom pot ser crític amb el govern d'aquí o d'allí. Si Romeva, o qualsevol, veu polítiques que no considera adients, és absolutament normal criticar-les. El que no considerem normal, i Romeva no ho ha fet, són aquells que de la crítica passen a la desqualificació i a l'intent de justificar la desaparició del propi estat.

- Israel encara ha de demanar perdó per existir?
- Israel és l'únic estat d'arreu del món on la seva existència es veu qüestionada. Al món hi ha moltes realitats molt dures i molt difícils per a les seves poblacions, amb guerres i dictadures brutals, i ningú no els qüestiona. Només Israel, que és una democràcia -l'única de l'Orient Mitjà-, es veu qüestionat constantment. I això és una anomalia que respon a claus complexes d'analitzar.

- Allò de la sal gruixuda a l'hora de formular crítiques.
- Nosaltres interpretem que no hi ha cap problema que el responsable d'Exteriors del Govern vingui d'un partit que no ha estat especialment amistós o amable amb Israel. El que analitzem és la realitat i el que es fa, i ell no va fer res que l'impossibiliti per exercir la responsabilitat actual. I la millor demostració va ser la votació a la comissió d'Exteriors.

- Aquesta proposta de resolució va ser presentada pel PSC, CSQP i la CUP.
- Ara per ara, tothom veu Catalunya com un possible aliat fiable. Però no podem emetre senyals constants, com fa la CUP, posant mocions contra Israel als ajuntaments i al Parlament que ens perjudiquen a nivell diplomàtic de forma molt clara. Mocions com la que van proposar al Parlament, a França són considerades racistes. No pots boicotejar un cantant, un artista, un científic, simplement perquè és d'un país. Això és racisme. I la CUP està fomentant una mica aquesta visió intolerant, que no ens ajuda. I nosaltres, si volem ser un país reconegut internacionalment, hem de ser fiables, i hem de tenir-ho clar en aquest front.

- Què vol dir ser un país fiable?
- A nivell diplomàtic hem de saber que no serem independents en la mesura que no ens reconeguin els estats. I els estats es preguntaran si serem un país fiable. I les variables per mesurar-ho seran de tota mena, i una d'elles serà si, quan hi hagi una votació a l'ONU, votarem sempre a favor d'una sèrie de coses, o sempre en contra. I aquí hi entra el comportament d'algun partit com la CUP, que sembla que es comporta de forma dogmàtica contra Israel i contra els EUA… Aquests països i d'altres de l'esfera democràtica occidental es preguntaran quin serà el comportament que tindrà Catalunya en el futur, si serà sempre un vot en contra. Ara saben que Espanya és sempre un vot favorable. Tenen el fenomen Podemos, d'acord, però en cas que guanyés es tractaria d'un sol vot a l'ONU. Però la realpolitik s'acaba imposant, i diran: Volem un vot extravagant o en volem dos?

"Ha de ser una proclama que no sigui interpretable, que sigui evident i inqüestionable"


- Quina política hauria d'estar desenvolupant la protodiplomàcia catalana?
- No ens correspon a nosaltres dir-ho. Som conscients de la dificultat que té el govern de Catalunya per desenvolupar la seva diplomàcia no ja amb Israel, sinó en general. Sabem, perquè així ens ho han dit, que el govern d'Espanya està fent una pressió molt important a totes les cancelleries. En el cas concret de les relacions amb Israel, per Espanya no és l'escenari ideal que el posicionament d'Israel sigui de neutralitat, de considerar en igual pes Catalunya i Espanya en les seves relacions.

- Israel identifica dos subjectes polítics dins del marc estatal espanyol?
- Israel entén perfectament que la situació que es viu a l'Estat espanyol comporta complexitats a l'hora de la seva gestió diplomàtica. I el seu posicionament oficial és el de no fer res en contra de cap de les parts. En diplomàcia és més el que no es fa que el que sí que es fa. I això, com a ACAI, ho considerem perfecte. No demanem més que això, que les relacions entre Israel i el Govern de Catalunya siguin les millors possibles dins el context actual, tenint en compte que encara som una nació sense estat. Nosaltres, com a ACAI, fomentem la relació entre les dues nacions, que hi hagi una normalització entre elles. L'entitat va néixer prèviament a aquest moment històric d'emancipació nacional perquè volia fomentar aquestes relacions, però els subjectes polítics que nosaltres ja visualitzàvem clarament eren Catalunya i Israel. I la nostra relació amb l'ambaixada sempre ha sigut perfecta, la millor possible, i avui segueix sent igual. Nosaltres, com a amics d'Israel no demanarem mai que tingui una dificultat en aquest sentit, però com no se li ha de demanar a cap altre Estat. Actualment, la diplomàcia catalana, a diferència de l'espanyola, no està demanant cap posicionament a ningú, mentre que Espanya està fent tot el possible perquè els països facin comentaris que vagin en contra del que vol fer Catalunya. Nosaltres no ho estem fent, em consta que la diplomàcia catalana és absolutament conscient que als amics no se'ls pot posar en dificultats. Que, a més, tampoc no servirien de res.

- Per què?
- Perquè tothom sap que fins que els catalans no prenguem una decisió, no tenim per què exigir que això ho facin els altres. Els que hem de ser responsables, primer, som nosaltres. I, per tant, no podem exigir que a fora siguin més responsables que nosaltres. No és lògic. I, per tant, no ho demanem tampoc.

- Tot i això, l'actual Parlament està mandatat per superar el marc autonòmic i reclamar un cert reconeixement internacional. En aquest supòsit, com creu que actuarà Israel?
- No està molt clar quin serà el vehicle perquè es visualitzi el següent pas del procés, que molts esperem que sigui el de la proclamació d'independència. Només sé que Israel no serà hostil al que decideixi el poble de Catalunya. Israel és un estat democràtic que entén perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus ciutadans vulguin. Que això ho explicitin diplomàticament en un moment o altre, això dependrà de si nosaltres ho hem fet i com ho hem fet. No és el mateix fer una proclama concreta que una cosa que hi hagi digui que no ha arribat a ser legalment vinculant. Mentre hi hagi dubtes i no ens aclarim internament, no és legítim que demanem que s'aclareixin a fora.

- Per tant, la fórmula jurídica que s'apliqui el "dia D" ha de ser nítida.
- Sí. No serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha de ser una proclama que no sigui interpretable, que sigui evident i inqüestionable. I, aleshores, el món es posicionarà. Però no abans.
"La realitat catalana suscita interès, tothom vol tenir informació de primera mà"


- El Govern està preparat per jugar a primera divisió internacional?
- Al final, això és com el futbol: tu et mesures en funció de la importància dels teus rivals. Si el teu rival és el Real Madrid, això vol dir que el teu nivell com a mínim és aquest. I ara mateix la diplomàcia espanyola és la nostra mesura, en el sentit que la pressió que fan als governs de fora vol dir que alguna cosa s'està fent bé des de Catalunya. I per bé que els mitjans que tenim són molt limitats, els equips que ho han estat portant fins ara, ja fos amb el govern Mas, ja sigui amb el govern Puigdemont, tenen unes relacions a nivell internacional bones, creen complicitats. Com que no exigim res a ningú no som un problema. El problema el genera la diplomàcia espanyola. I sí que és cert que ens escolten, perquè la realitat catalana suscita interès. I tothom vol tenir informació de primera mà. Però passa que moltes accions del govern no es fan públiques perquè interessa que no s'ensenyin les cartes a l'adversari, ja que cada cop que la diplomàcia espanyola sap que hi ha alguna reunió o un acte, immediatament hi ha una intervenció de la diplomàcia espanyola per intentar aixafar l'acte o trobar-se amb els organitzadors per donar-los el seu argumentari.

- Numèricament, l'Estat té molts més recursos.
- Per tant, moltes de les coses que es fan a nivell diplomàtic no són públiques, i pot donar la impressió a la societat catalana que no es fa prou. Però hem de jugar amb intel·ligència. La diplomàcia requereix discreció, i si a més hi ha d'haver compromisos, s'hi ha d'arribar sense que se'n facin tuits cada dos per tres. El repte que té davant el Govern i tot Catalunya és d'una complexitat tan gran que tots hauríem de ser una mica més pacients, i confiar-hi. I entenc, perquè sé com funciona, que ens demana a tots que siguem una mica més tranquils.

- Com a ACAI són font directa per a la diplomàcia d'Israel?
- Nosaltres tenim una relació excel·lent tant amb el Govern de la Generalitat com amb l'ambaixada d'Israel. No sé si d'això se'n podria dir ser una font directa o no, però la situació és així des que ens vam crear.

- I més enllà de l'ambaixada?
- L'ambaixada es va renovant cada quatre anys. I el personal diplomàtic que hi havia aquí ara segueixen dins l'estructura diplomàtica del país i segueixen sent amics nostres. Per tant, el lligam que tenim amb diferents administracions del propi Estat d'Israel també fa que tinguem informació de primera mà directa i sense intermediaris. No tenim filtres, en aquest sentit.        
18/10/15

Manifest per la pau i la solidaritat amb Israel



Manifest per la pau i la solidaritat amb Israel, de la comunitat jueva catalana i les entitats d'amistat amb Israel:

"Unes breus paraules: 

Ens trobem ací reunits per a manifestar la nostra solidaritat amb a l’Estat d’Israel i amb tots els seus residents enfront de l’onada d’atemptats terroristes que estan patint. Reprovem, de la mateixa forma, la degradant incitació a l’odi, així com la cobertura mediàtica imperant, la qual equipara víctimes amb agressors, i la seva complicitat a l'encobrir la veritat.

Què podem oferir en aquest despertar del terror? Què podem fer quan l’odi colpeja i l’aversió ens rodeja? Què cal fer quan la veu de la raó se substitueix pel clamor de la ràbia, quan tota esperança de futur sembla perduda i el món que ens envolta es torna fosc?

Això és el que sent i es pregunta Israel aquests dies. Existeixen paraules que ens poden ajudar en aquests dies neguitosos per convertir la foscor en llum? És aquí on una veu sorgeix amb força des de l’inconscient del col·lectiu del nostre poble, clamant: Som Am Israel.

Som descendents d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Jacob, el que mai va viure en pau, el que va convertir la por i la soledat en una visió celestial. Aquell que va crear esperança enlloc de desesperació, que malgrat els seus neguits i les seves pèrdues, no va parar de lluitar contra la història i el seu destí.

Som descendents d’un poble que van intentar destruir grans imperis i que sobrevisqué. Un poble, lamentablement, odiat per molts, que no va contestar l’odi amb més odi. Un poble que rebutja la foscor per encendre una petita llum. Una llum que convertim en eterna. Testimoniatge del poder de la vida i la força de l’amor.

Es nostre l’extraordinari repte de mantenir viu, generació rere generació, l’esperit dels nostres avantpassats. De saber carregar amb el dolor, de conèixer la por i rebutjar la intimidació. De respondre l’odi amb la consciència i l'esperança en la humanitat.

Perquè, a la fi, són aquestes les majors conquestes del norte esperit per a refer-nos i ressorgir en cada etapa de la historia.

La por és real i el dolor profund en aquests dies. La fe que va guiar els nostres avantpassats ens seguirà guiant als nostres dies fins que puguem aconseguir la pau, l’última de les benedictinos.

Siguem forts, recolzem-nos els uns en els altres, fins que la ciutat que guarda en la seva arrel la paraula "shalom", es torni en un veritable lloc de pau; ja que aquesta sempre superarà la guerra, i l’amor al odi.

Am Israel Jai."

Barcelona, 18 d'octubre de 2015




14/8/15

ELS VINS D’ISRAEL

És més que probable que la primera vinificació del raïm fos en algun punt indeterminat entre Armènia i Egipte. En aquest sentit, les troballes arqueològiques a Tel Kabri (al nord de Tel Aviv) ens mostren el que –ara per ara– és el celler més vell del món amb una antiguitat d’uns 3700 anys. Més tard, tant les diferents tribus cananees com hebrees i els nabateus cultivaren vinyes i en feren vi. Amb el domini àrab, el conreu de la vinya perdé pes i la desertificació del terreny avançà força durant l’època otomana.

La història recent dels vins d’Israel comença a finals del segle XIX amb els primers sionistes. Cap al 1880 i encara sota el domini turc, es funden dues poblacions agrícoles a Rishon Lezion i Zikron Yaakov a la costa mediterrània. Enllà es plantaran vinyes i s’establiran cellers (Carmel) amb l’ajuda del riquíssim Baró Edmond de Rothchild (actualment, la família Rothchild encara produeix un dels millors vins de Burdeus i per tant del món, el Chateau Lafite), jueu francès que simpatitzava amb la causa d’Israel.

Des de la proclamació d’independència d’Israel l’any 1948 fins aproximadament el 1970 es plantaren més vinyes a la Galilea, a la plana costanera entre Ashkelon i Haifa i en d’altres punts, si bé la qualitat del vi era baixa (molt vi dolç amb blancs i negres sense personalitat) i la producció només servia per proveir un mercat anglosaxó sense gaires miraments: consumir kosher i poc més.

Uns anys més tard, cap al 1980 comença una veritable revolució vinícola amb nous ceps a la Galilea i el Golan, acompanyada de tecnologia puntera. Els bons vins del Golan (amb la marca Yarden com a capdavantera) van fer que altres cellers –especialment els Carmel– s’espavilessin alhora que se'n creaven de nous a les muntanyes de Judea, a la Galilea i fins i tot al desert del Nègueb.

Avui, l’Israel vinícola es troba (mireu el mapa de sota, amb nombroses dades en anglès) dividit en 5 grans àrees: Galilea – Golan, Shomron (al sud de Haifa), turons de Judea (voltants de Jerusalem), Shimson (entre Jerusalem i Tel Aviv) i Nègueb.



Fent un repàs molt ràpid de les diferents zones, cal dir que al Golan hi ha vinyes fins alçades de 1200 m en direcció al Mont Hermon en sòls volcànics. A l’Alta Galilea hi trobem rocam de basalts i calcàries en conreus ubicats en turons i petites valls. Els cellers més representatius són el “Golan Heights” i “Dalton” encara que és fàcil trobar-ne un munt més, entre ells els del poble àrab cristià maronita de Jish que apunta amunt.

A les zones de Shomron i Shimson els sòls es troben constituïts en general per al·luvions sense compactar  i amb nombrosos cellers, destacant tant per la seva quantitat com qualitat els Carmel abans esmentats o els Barkan.

La zona de Judea presenta vinyes al voltant de Jerusalem, com el celler Castel, i conté unes “taques” al voltant dels assentaments jueus d’Efrat i Hebron, on pagesos àrabs venen raïm als viticultors israelians. Els sòls de la zona són pobres, damunt roquissar calcari o margós.


Per acabar amb el llistat “veloç” d’àrees vinícoles trobem el Nègueb, que s’escampa en menudes subzones molt interessants des del punt de vista experimental  ja que ens trobem amb vinyes a ple desert: voltants d’Arad (molt bons vins a Yattir), altiplà central  entre Sde Boquer i Mitzpe Ramon amb nombroses granges que tenen el seu propi celler “de garatge”. Els sòls de la zona són molt variats amb margues, calcàries, sorres, guixos i argiles.

Vinyes a la zona d’Avdat, al Nègueb central.


Pel que fa als ceps, hi ha una gran varietat de raïms. Entre els negres hi ha cabernet sauvignon, garnatxa, pinot noir, merlot, syrà i pel que fa al raïm blanc hi ha varietats tant diferents com chardonnay, sauvignon blanc, riesling. Les vinyes s´han adaptat a un clima extrem de poques pluges (excepte al nord del país, i encara), calorades, sequeres...la qual cosa implica sovint un rec gota a gota (invent israelià) i veremes anticipades i sovint nocturnes.

Actualment, la globalització fa que puguem  tastar vins de procedències llunyanes i “exòtiques” i us puc assegurar que com a català (al nostre país tenim excel·lents vins) he tingut molt bones sensacions al paladar bevent vins israelians. Salut!


Eduard Bernadich
26/7/15

L'ADÉU A LA NATÀLIA MOLERO

L’ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel) lamenta profundament la mort de la Natàlia Molero, sòcia fundadora de l’associació, pel seu caràcter alegre i sempre disposada a donar un cop de mà; pel seu vessant professional com a periodista i gestora cultural; per la seva lleialtat als seus ideals i especialment al seu patriotisme català;
i també perquè sempre es va considerar a si mateixa com amiga d'Israel, sobre tot quan ser-ho no era fàcil i requeria una dosi de coratge.


7/11/14

COMUNICAT SOBRE LA BANALITZACIÓ DE LA XOÀ

COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES I D’AMISTAT AMB ISRAEL DE CATALUNYA SOBRE LA BANALITZACIÓ DE LA XOÀ I LA UTILITZACIÓ DELS TERMES “NAZI” I “NAZISME”

Barcelona, 6 de novembre de 2014

Les comunitats i entitats jueves i d’amistat amb Israel que signem aquest escrit no podem restar en silenci davant de l’ús absolutament irresponsable i partidista que determinats mitjans de comunicació, així com alguns polítics i líders d’opinió, estan fent aquests dies dels termes “nazi” i “nazisme”.

Lamentablement, veiem com la generalització d’aquests termes i la seva utilització pública com a insult fàcil i recurrent per a desqualificar els adversaris polítics, els banalitza i buida de contingut. La discrepància política i la confrontació d’idees, fonamentals en democràcia,  no poden avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per a Europa. Aquesta és una frontera que una societat democràtica no pot creuar, ni ara ni mai.

La protecció i preservació de la dignitat i la memòria dels milions de víctimes del nazisme és responsabilitat de tothom, però en especial d’aquelles entitats i persones que pel seu càrrec i projecció pública són un referent per al conjunt de la societat.
Entenem que aquesta situació és una anomalia en els països del nostre entorn, i que cal eradicar la banalització del nazisme des de la pròpia escola, adequant el temari escolar a la conscienciació moral d’aquest fet. Només la proximitat del coneixement ens permetrà tenir empatia amb el dolor que produeix la banalització de la tragèdia, i així evitar-ne més en el futur.

Apel·lem al sentit de la responsabilitat dels qui tenen una tribuna pública i els demanem que reflexionin sobre el perill de trivialitzar la càrrega ideològica del nazisme i les seves conseqüències per al poble jueu i per a tota la humanitat. La banalització del nazisme és una de les formes de negacionisme més cruels i doloroses que existeixen, així com la més indigna.

Banalitzar l'Holocaust o el nazisme està castigat pel Codi Penal d'alguns estats de la Unió Europea, de la mateixa manera que ho està la utilització de la simbologia nazi. En aquest sentit, cal recordar la Decisió Marc 2008/913/JAI del Consell d'Europa, de 28 de novembre de 2008, relativa a la lluita contra determinades formes i manifestacions de racisme i xenofòbia servint-se del Dret penal, que insta els Estats membres --i això inclou Espanya-- a transposar la seva legislació en la lluita contra el racisme i la xenofòbia.

Per tant, una vegada més, i aprofitant que els propers dies commemorem la Kristallnacht, la “nit dels vidres trencats”, demanem que s’aprovi  amb urgència una reforma del Codi Penal, congruent amb la declaració contra el racisme i la xenofòbia de la Unió Europea, que prohibeixi el negacionisme i la banalització de l’Holocaust, protegint així el record i la dignitat de totes les víctimes del nazisme; així com demanem als partits polítics democràtics que impulsin les mocions oportunes per a la seva elevació, votació i aprovació a tots els ajuntaments i les diferents cambres legislatives. D’aquesta manera la societat mostrarà el seu respecte i compromís inequívoc amb la dignitat i la memòria de les víctimes i els seus familiars.

Entitats signants:

COMUNITAT ISRAELITA DE BARCELONA
COMUNITAT JUEVA ATID DE CATALUNYA
COMUNITAT JUEVA BET SHALOM
JABAD LUBAVITCH DE BARCELONA
ASSOCIACIÓ CATALANA D'AMICS D'ISRAEL (ACAI)
COL·LECTIU ISRAEL A CATALUNYA
ASSOCIACIÓ DE RELACIONS CULTURALS CATALUNYA-ISRAEL
ASSOCIACIÓ CULTURAL SABADELL-ISRAEL
LLIGA INTERNACIONAL CONTRA EL RACISME I L'ANTISEMITISME (BARCELONA)  

ASSOCIACIÓ CATALANA CONTRA L'ANTISEMITISME                                       
BNA'I B'RITH BARCELONA 
FESTIVAL DE CINEMA JUEU DE BARCELONA 
FUNDACIÓ BARUCHSPINOZA                                                                                                                                                                      
_____________________________________                                                                 

MOCIÓ SOBRE LA BANALITZACIÓ DE LA XOÀ I LA UTILITZACIÓ DELS TERMES “NAZI” I “NAZISME”

Els ciutadans no podem restar en silenci davant de l’ús absolutament irresponsable i partidista que determinats mitjans de comunicació, així com alguns representants polítics i líders d’opinió, estan fent habitualment dels termes “nazi” i “nazisme”. 

Lamentablement, veiem com la generalització d’aquesta terminologia, i sobretot la seva utilització pública com a insult fàcil i recurrent per a desqualificar els adversaris polítics, banalitza, buida i relativitza el seu contingut. La discrepància política i la confrontació d’idees, fonamentals en democràcia,  no poden avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per a Europa. Aquesta és una frontera que una societat democràtica no pot creuar, ni ara ni mai.

Atès que la protecció i preservació de la dignitat i la memòria dels milions de víctimes del nazisme és responsabilitat de tothom, però en especial d’aquelles entitats i persones que pel seu càrrec i projecció pública són un referent per al conjunt de la societat, entenem que la situació actual és una anomalia; encara més si ens comparem amb països del nostre entorn. Cal eradicar la banalització del nazisme des de la pròpia escola, adequant el temari escolar a la conscienciació moral d’aquest fet. 
Només la proximitat del coneixement ens permetrà tenir empatia amb el dolor que produeix la banalització de la tragèdia, i així evitar-ne més en el futur. Apel·lem al sentit de la responsabilitat dels qui tenen una tribuna pública i els demanem que reflexionin sobre el perill de trivialitzar la càrrega ideològica del nazisme, les seves conseqüències pel poble jueu, i per a tota la humanitat. La banalització del nazisme és una de les formes de negacionisme més cruels i doloroses que existeixen, així com la més indigna.

La banalització de l'Holocaust o el nazisme està castigat pel Codi Penal d'alguns estats de la Unió Europea, de la mateixa manera que ho està la utilització de la simbologia nazi. En aquest sentit, cal recordar la Decisió Marc 2008/913/JAI del Consell d'Europa, de 28 de novembre de 2008, relativa a la lluita contra determinades formes i manifestacions de racisme i xenofòbia servint-se del Dret penal, que insta els Estats membres --i això inclou Espanya-- a transposar la seva legislació en la lluita contra el racisme i la xenofòbia.

Per tot el que s'exposa, proposem al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Mostrar el nostre respecte i compromís inequívoc amb la dignitat i la memòria de les víctimes del nazisme i els seus familiars.

SEGON.- Demanar l’aprovació, amb urgència, d’una reforma del Codi Penal congruent amb la declaració contra el racisme i la xenofòbia de la Unió Europea que prohibeixi el negacionisme i la banalització de l’Holocaust, protegint així el record i la dignitat de totes les víctimes del nazisme.

TERCER.- Demanar la modificació dels continguts curriculars, en els diferents cicles de l’educació obligatòria, amb l’objectiu que el pes dins el currículum escolar de l’estudi de l’Holocaust sigui superior a l’actual.

QUART.- Comunicar el contingut dels anteriors acords al Govern de la  Generalitat, al Govern de l’Estat espanyol, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, a les comunitats jueves catalanes, a les entitats que vetllen per la memòria de les víctimes del nazisme i al Memorial Yad va-Xem de Jerusalem.


___________   de novembre de 2014
29/7/14

Als amics d'Israel, unes consideracions


Cadascú té un determinat concepte d'amistat, per peculiar que sigui. Amb tot, sembla que hi ha uns requisits bàsics. Un amic espera el teu suport en temps difícils, no retrets ni crítiques poc fonamentades. No es tracta de justificar sempre i per tot Israel. Es tracta de fer la crítica pertinent, informada i quan toca. D'entrada, quan un amic es baralla no adoptes una posició equidistant perquè no hi ha equidistància possible entre Israel i Hamàs, entre un Estat democràtic i una organització islamofeixista considerada terrorista per molts països decents. 
Un amic que es baralla té la presumpció de veracitat en el seu posicionament. Com a mínim, li apliques la presumpció d'innocència. 

Quan un amic es baralla no intervens en la baralla agafant-lo pels braços impedint que es defensi, i vas cridant "separeu-los". 
En el cas d'avui de la Guerra de Gaza, un amic d'Israel no compra acríticament el relat de l'enemic. No reprodueix com un lloro acusacions no demostrades. I no diu mentides que el fan entrar en contradicció. 
Els amics d'Israel volen que el debat sigui rigorós i que Israel no sigui tractat amb una doble mesura.
Els amics d'Israel, si no entenen un borrall d'afers militars ni estratègics, no mostren la seva ignorància sense complexos. El llençament de míssils no se soluciona amb cúpules de ferro, només. I els túnels exigeixen implicació terrestre.

ACAI

Seguidors