3/2/12
Els dilluns d'Israel
 |
| Israel, la terra de la llet i de la mel |
En les deu conferències del cicle, intervindran grans experts sobre els temes seguents:
1. La democràcia d'Israel
Al segle XXI, Israel és una de les 21 democràcies
sense interrupcions existents al món des d'abans de 1950, juntament amb Suècia,
Noruega, Finlàndia, Estats Units, Japó, Regne Unit, França, Nova Zelanda i
Austràlia, entre d'altres països democràtics.
XAVIER TORRENS, professor de
Ciència Política de la UB
6 de febrer de 2012
2. Israel vist des d'Europa
Europa, que no s'entén sense la cultura
jueva, és el continent on succeí l'Holocaust. Dècades després del genocidi de
dos terços dels jueus europeus, Europa té el posicionament de sempre, o bé ha
après a comprendre l'Estat del poble jueu?
AGUSTÍ COLOMINES, professor
d'Història Contemporània a la UB
13 de febrer de 2012
3. La política social a Israel en una època de crisi
Enmig del conflicte
palestinoisraelià i malgrat les elevades sumes en seguretat per garantir les
vides israelianes, Israel ha sabut construir un Estat del Benestar del qual en
gaudeixen tant els jueus israelians com els àrabs israelians.
XAVIER BOLTAINA,
professor de la Facultat de Dret de la UB
20 de febrer de 2012
4. Israel «Start-up»: el llevat cultural
Els valors tradicionals de la cultura
jueva, juntament amb els trets socials i geogràfics d'Israel, nodreixen el doll
d'enginy i de creativitat que encimbellen el petit país com a moderna potència
tecnològica i econòmica de primer ordre mundial
IGNASI CARNICER, diputat a
Corts (1982-1993), alcalde de la Selva del Camp (1987-2007)
27 de febrer de
2012
5. La societat oberta israeliana: la diversitat social i el seu
impacte en el sistema de partits
Israel és una societat oberta i democràtica al bell
mig d'un Pròxim Orient replet de dictadures. La diversitat d'aquesta societat
queda reflectida en un sistema de partits plural i polaritzat, a través del
qual es construeixen els grans consensos nacionals. La gestió d'aquesta
complexitat interna es complica en un context que, després de la «primavera
àrab», no garanteix l'establiment d'una Palestina democràtica i, per tant, no
assegura que Israel pugui, finalment, viure en pau.
JORDI ARGELAGUET, professor
de Ciència Política de la UAB
5 de març de 2012
6. La decoració de manuscrits hebreus
La decoració de manuscrits hebreus,
durant l'Edat Mitjana, fou un ofici prestigiós. Es produïren obres d'art
úniques. Aquests manuscrits del judaisme tenen singularitats. L'activitat dels
escribes perdura avui a Israel en l'escriptura del Sefer Torà
VERÒNICA VIVES,
doctoranda en Filologia Hebrea de la UB i llicenciada en Filosofia
12 de març
de 2012
7. Israelià, hebreu, jueu? Qüestions d'identitat a la literatura
d'Israel
La
literatura israeliana ha tingut sempre, per raons obvies, la qüestió de la
identitat com un dels seus temes centrals. La relació del ciutadà israelià amb
el jueu de la Diàspora i amb l'àrab palestí han esdevingut, però, de primera importància
a les obres escrites en el primer decenni del segle XXI. Analitzarem, entre
d'altres obres, les dues últimes novel.les del escriptor Abraham B. Yehoshua:
«Foc amic» (2007) i «Caritat espanyola» (2011).
ANA BEJARANO, professora de
llengua i literatura hebrea de la UB
19 de març de 2012
8. L'art i la cultura israelianes
La cultura israeliana gaudeix d'una
gran riquesa en les diferents arts. Alhora Israel és un país amb un patrimoni
cultural mil•lenari. L'art israelià és força desconegut al nostre país i,
aquesta, és una excel•lent oportunitat de conèixer les seves característiques.
MÒNICA
ADRIAN, museòloga i llicenciada en Història de l'Art per la UAB
26 de març de
2012
9. La Ciutat Blanca i el Turó de la Primavera amb la Xoà de fons
Jerusalem és bellíssima i
l'ànima hi esdevé blanca, com la Jerusalem dels Patriarques, bo i resguardant
el patrimoni artístic distingit per la Unesco. Tel Aviv sorgí d'una plana
desèrtica amb un sicòmor el 1906 fins avui, una veritable Manhattan.
MARTA
PESSARRODONA, poetessa, narradora i assagista
16 d'abril de 2012
10. Construir Israel, construir Catalunya
El naixement del moviment sionista
coincideix en el temps amb el del nacionalisme català. L'esforç que ha fet
Israel per ser una nació el fa un referent pels catalans que, en plena
dictadura, busquen la llibertat de Catalunya tant des de dins el país com des
de l'exili. La simpatia pels jueus és un fet del catalanisme obert del segle
XX, que es va transformant amb el temps.
ANNA FIGUERA, periodista de TV3 i
professora de la Facultat de Comunicació de la URL
30 d'abril de 2012
__________
__________
- Aquest cicle de conferències organitzat pels Amics de la Unesco de Barcelona compta amb una participació important de membres de l'ACAI.
- Les conferències tindran lloc a l'Institut Europeu de la Mediterrània, c/ de Girona, 20, a 1/4 de 8 del vespre.
Blogs
-
-
WISLAWA SZYMBORSKAFa 1 any
-
-
-
NI UN PAS ENRERE!Fa 6 anys
