8/8/17

Tot el dolor d’un poble. En memòria de les persones deportades als camps nazis.



En el 72è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria), l’ACAI  va participar en l'homenatge internacional als assassinats als camps concentració nazis convidada pel Govern de la Generalitat.

Dissabte 6 de maig, en representació del Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Conseller Raül Romeva va intervenir en l'acte internacional, organitzat pel Comitè Internacional de Gusen. L’acte també va comptar amb la presència de supervivents dels camps de Mauthausen-Gusen, així com delegacions de 21 països i  hi va intervenir el president d'Àustria, Alexander Van der Bellen. Després la delegació catalana va retre un homenatge i va fer una ofrena floral dintre el Memorial de Gusen als catalans morts al camp amb la  participació d’estudiants catalans, l'alcalde de Navàs, l'Amical de Mauthausen i l’Honorable Conseller Raül Romeva.

Diumenge 7 de maig, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va inaugurar a l’antic camp de Mauthausen una placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya en memòria dels deportats i víctimes del nazisme. El conseller va estar acompanyat pel delegat del Govern a Àustria,  Adam Casals i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia

L'acte institucional es va desenvolupar en el marc de la cerimònia internacional de l'aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen. Hi van intervenir l’alcaldessa de Mauthausen, Leitner Gudrun, Jordi Miró, president d'Estat Català, un representant del Partit Socialista de Catalunya (PSC), Roger Torrent, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marta Castillon, de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI), i el president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga
A l'homenatge també van  assistir familiars i amics dels deportats, representants del Memorial Demòcratic, membres de l’ANC d’Àustria i del Triangle Blau.

La placa, obra de l’escultor Jesús Galdon, va ser col·locada al mur de les lamentacions del mateix camp de Mauthausen i s’hi pot llegir en català, castellà, hebreu i alemany: “Tot el dolor  d'un poble. En memòria de les persones deportades als camps nazis”. 

El violoncel·lista Carles Muñoz, membre del Lofoten Duo, va interpretar El cant dels ocells de Pau Casals, Kadix de Maurice Ravel i la pregària jueva El malei rakhamim.

Els camps nazis de Mauthausen i Gusen: una mica d’història.

El camp de concentració de Mauthausen i el crematori de Gusen van ser un dels grans complexos de l’extermini nazi. El primer camp de Mauthausen, format per 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940. Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 dels quals hi van morir. Es calcula que hi van  passar uns 3.000 catalans i que 1.800 van ser-hi assassinats.

Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, els quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics. A partir de 1941 van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans juntament amb republicans d’altres punts de l’Estat espanyol i membres de la resistència francesa. El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament. Finalment, al camp també hi van deportar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents. 

D’entre els presoners catalans que van sobreviure al camp, hi havia el fotògraf Francesc Boix i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella qui va plasmar la seva experiència a la novel·la K. L. Reich, una de les grans obres de la literatura sobre l’Holocaust.   

El camp de concentració de Gusen va ser un camp de treballs forçats i d’extermini que formava part del camp de concentració de Mauthausen. La seva construcció es va iniciar l’any 1939 quan 400 persones del camp de Mauthausen van ser enviats a Gusen per a la seva construcció. Entre 1939 i 1945, any en què el camp va ser alliberat, unes 71.000 persones van ser-hi empresonades i en van morir unes 35.800.
___________________________________


Quan des d’Israel es diu mai més, no és un desig, és una promesa.

Diumenge 7 de maig, camp de concentració nazi de Mauthausen (Àustria).

Paraules en representació de l’ACAI en l’acte organitzat pel Govern de la Generalitat amb motiu del 72è aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen.

בוקר טוב, שלום לכולם

Bon dia tothom,

Honorable Conseller, Raül Romeva, representants de les entitats, us volem agrair des de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, ser avui aquí per honorar i recordar les persones assassinades pel nazisme.

Davant el pitjor crim perpetrat contra la humanitat, les paraules hi sobren. Tanmateix se’ns plantegen infinits interrogants sense resposta del perquè de la degradació de la condició humana i de l’extermini industrial, planificat i sistemàtic comès pel nazisme i els seus aliats.

Tot i això tenim una certesa: l’infern va existir i es diu Mauthausen, Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor, Buchenwald i, malauradament, molts d’altres.

Abans he dit que les paraules hi sobren, però el poble jueu ha après què cal fer: quan des d’Israel es diu mai més, no és un desig, és una promesa: nosaltres, cada dia, recordem cada nom, cada rostre.

כל יום זוכרים : יד ושם

Si haguéssim de fer un minut de silenci per cadascun dels jueus morts a la xoà (més de 6 milions de jueus, un milió i mig de nens jueus exterminats), hauríem d’estar callats més d’11 anys.

I avui, aquí, des de l’ACAI, volem recordar els republicans, les persones d’ERC i d’Estat Català que van ser víctimes del nazisme i foren assassinades per defensar els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i també per defensar la llibertat del seu país.

Tampoc ens volem oblidar dels homosexuals, dels dissidents polítics, dels testimonis de Jehovà i, molt especialment, del poble gitano. Durant l’Holocaust 250.000 gitanos foren assassinats, el segon grup més massacrat després del poble jueu.

NO OBLIDEM, NO US OBLIDEM.
תמיד לזכור
לא לשכוח
תודה. שלום. שלום עולמי   Gràcies. Pau en el món. Xalom.

Am Israel khai i visca Catalunya lliure.



Seguidors