Fortalesa de Latrun -novembre de 2008- Foto arxiu Carnicer-Miró

Aquest Sol i aquesta Lluna deturats, a l’uníson, que havien permès la victòria de Josué damunt dels cinc reis amorreus, van deturar, també, la ciència moderna quan la Inquisició emprà l’exclamació bíblica del llibre de Josué com a argument d’autoritat infalible per a maldar contra la concepció copèrnica de Galileo Galilei.

E pur si muove... i, certament, la Terra es bellugava, i no pas el Sol, però entre la vall d’Aialon (Latrun) i Gabaon (el-Jib) potser, encara, el Sol i la Lluna estan deturats.

En la gorja de Latrun, que s’endinsa des del mar cap a Jerusalem, tot comença a retorçar-se, a recaragolar-se, les batalles i les seves fites es superposen: Josué contra els amorrites; el rei David contra els filisteus; els macabeus contra els grecs; els jueus de la Iª Revolta contra Alaudae, la cinquena legió romana (segons una inscripció trobada al monestir); els de la IIª Revolta de Simó Bar Kojba, el Nasi, contra nou legions; els creuats contra els musulmans; Saladí contra els creuats; els britànics, els jordans, i, com tancant el cercle, novament els israelís que van esgargamallar-se en conquerir la fortalesa, sense èxit, per tal de trencar el setge contra la població jueva de Jerusalem el 1948. 142 combatents caigueren, la majoria supevivents de l’Holocaust i acabats d’arribar a una Terra Promesa que els hi va prendre la vida a les poques hores d’acollir-los.

Certament, el Sol i la Lluna estan deturats permanentment, potser eternament, a Gabaon i a la Vall d’Aialon, i tota mena de guerrers estan a l’aguait per a lluitar en aquest espai fora de les lleis copèrniques.

Només les restes d’Eamús i el monestir trapense de Latrun, amb vot de silenci dels seus residents, amb suaus i endolcides vinyes, amoroseixen els sentits i els tupits boscos de la carretera de Burma i de la fortalesa de Latrun deturen el moviment continu del temps per a donar-li només síncopes d’alè als nostres sentits.

Tanmateix, en tot l’entorn suren ferides i evocacions guerreres. A la fortalesa de Latrun, antic fort de la policia del Mandat britànic i camp de presoners als anys 40 de nazis, àrabs, italians i jueus al mateix temps, hom pot contemplar una miscel·lània de tota mena de tancs, inclosos pànzers nazis capturats pels israelians als sirians qui, alhora, els havien rebut dels soviètics qui, alhora, els havien capturat als alemanys. A la vora, els tancs israelians Merkavà (el carro de foc d’Elies), potser el millor tanc del món, disseccionat i tot. A la vora, en el turò del monestir trapense, les restes dels creuats. Al front, les restes binzantines d’Emaús i la casa dels carmelites; a la carretera les restes conservades dels combois de 1947 i 1948 per a avituallar Jerusalem, Castel, Abu Gosh.. i, així, una llarga sucessió dolorosa de records fins assolir Jerusalem i, a la seva vora, Gabaon.

Avui Gabaon és una vila, dins del territori palestí, anomenada el-Jib i a la seva vora hi ha l’assentament de Giv’on Hahadasah creat el 1895 per jueus iemenites i obert, avui dia, a tota mena d’israelians, majoritàriament seculars. Entre Gabaon i la vall d’Aialon (Latrun) hi ha només 21 quilòmetres, probablement els 21 quilòmetres més bèl·lics de la Terra, els 21 quilòmetres a on, probablement, el Sol i la Lluna tenen deturada la humanitat.

Ignasi Carnicer