Efectivament, el llibre aplega les respostes a la campanya que els antisionistes autòctons van adreçar el gener del 2009 contra els que defensem Israel des de la catalanitat i els valors democràtics. La cobertura que la Generalitat dóna a aquestes actituds i la complicitat mediàtica que les difon, comprovada un cop més arran de l'afer de la flotilla, requeria una resposta argumentada que recordés a tothom les coincidències entre anticatalanisme i antisionisme.

La culpabilització sense matisos d'Israel és dogma a la majoria de mitjans editats a Catalunya. Entre la comunitat periodística i universitària predomina l'apriorisme segons el qual el conflicte araboisraelià només s'acabarà amb la destrucció d'Israel com a estat jueu i democràtic. El tractament, llevat d'excepcions com el diari Avui, ha estat parcial en favor dels gihadistes i els autodenominats pacifistes que en són còmplices.

El jueu és la contraidentitat religiosa de l'espanyolitat i el català la seva contraidentitat cultural. L'antisionisme i l'anticatalanisme tenen en comú que són promoguts per ideologies totalitàries, com el gihadisme, el comunisme i l'integrisme espanyol. Les diferències són que el sionisme ha sabut bastir un estat propi que li permet protegir-se de nous genocidis i que el catalanisme encara no ha sabut posar en marxa un projecte d'estat viable que eviti la nostra disgregació.

L' hegemonia de l' antisionisme entre la societat catalana s'explica per l'espanyolització i el progressisme anacional dominant entre les esquerres. Des de començaments de segle i fins als anys 70 la simpatia del catalanisme amb la causa nacional del poble jueu era majoritària.

Catalunya és un país desorientat, amb una classe política que es guia per abstraccions deslligades de la pròpia realitat nacional (antiamericanisme, antiglobalització, antisionisme, tardocomunisme...) que no assumeix cap responsabilitat amb vista al futur en llibertat del nostre poble. Aquest bloqueig ideològic impedeix comprendre la realitat israeliana, reeixida en tants camps, i ignora les conseqüències que poden tenir pel nostre país els diversos totalitarismes que hi tenen acollida.

El progressisme estèril del PSOE i l'aliança de civilitzacions fomenta l'antisionisme, mentre que el PP ha assumit un discurs de defensa d'Occident que de retruc sosté Israel sense, però, assumir-ne els valors democràtics fundacionals.

Molts dels que defensen la causa palestina no admeten el dret d'autodeterminació del poble català, per tant, que prioritzin la independència de Catalunya i en segon lloc que distingeixin el dels palestins a un estat propi del gihadisme que cerca la destrucció d'Israel i de la civilització democràtica

Els jueus i els amics d'Israel tenen accés a la premsa lliure d'Israel i d'arreu, coneixen les posicions crítiques a la política governamental israeliana i existeix un pluralisme polític real que està en permanent evolució en funció del conflicte i les perspectives de pau. L'antisionisme de l'esquerra europea és un fruit tardà del comunisme, per tant, n'ha heretat el dogmatisme i la irracionalitat.

Aturem la guerra es un exemple, no pas l'únic, del pacifisme arbitrari que campa per Catalunya. Com feien els pacifistes apadrinats per la URSS fins als anys vuitanta, només critiquen les accions militars dels estats democràtics, mentre que encobreixen règims totalitaris i genocides com l'Iran, Cuba, Corea del Nord o Sudan.

Les arrels de la judeofòbia són l'integrisme cristià que no admetia tenir els seus orígens en el judaisme i, a partir dels anys cinquanta del segle passat, el comunisme, que no podia admetre el fracàs del seu model social i polític en contrast amb els èxits d Israel. El conglomerat entre catolicisme progressista i tardocomunisme és la base de l'antisionisme contemporani dominant a Catalunya, que s'expressa a traves del paternalisme bonista, el pacifisme arbitrari, el sectarisme solidari i altres entelèquies que eludeixen els conflictes nacionals reals, els seus antecedents i el context en què es produeixen. Tampoc aporten cap solució, només recolzen la destrucció d'Israel.

He aplegat exemples de l'antisionisme contemporani, textos en pro de la causa jueva escrits des del catalanisme i articles meus responent als atacs i les amenaces que amb tota impunitat rebem els catalans demòcrates que defensem els dret del poble jueu a tenir els seu propi estat.