Una altra petita joia literària, fruit de la tràgica realitat d'un amor truncat pels nazis. L'autor, Nikos Kokantzis només va escriure aquest llibre per explicar el seu amor de joventut amb la Gioconda, una noia jueva, a la Tessalònica grega durant l'ocupació alemanya.

Narra la descoberta de l'amor i la passió de juventut -"qualsevol cosa que no esperàvem -i havíem après a no esperar res- donava un nou i intens color a les nostres vides que ens feia estar contents durant dies", un fet del tot normal si no fos per la condició d'ella de "jueva". Per tant, la història descriu també els fets viscuts per la parella, des del primer "jueu de merda" fins la seva detenció pels nazis. "I tanmateix, a cada moment el mal anava més enllà: si dèiem que era humanament impossible, ens oblidàvem, en canvi, que era inhumanament possible".

Una molt bella història, de la qual seria interessant veure'n l'òpera que el director Christos Samaras en va fer el 2007.

L'editorial, Pagès editors, en diu: Dos adolescents descobreixen l'amor a la ciutat grega de Tessalònica durant l'ocupació alemanya, a la Segona Guerra Mundial. Al seu voltant, milers de persones moren, i, innocents, són torturades i executades. Un dia, una patrulla nazi deté la protagonista, Gioconda, i la seva família, per a dur-los a un camp d'extermini d'on no tornaran mai més. El llibre, basat en fets reals, té un estil fresc, ingenu, com la passió juvenil d'un primer amor, que contrasta fortament amb el marc en què es produeixen els esdeveniments.