L’Anna Figuera és una periodista valenta. Ho sé perquè la conec molt bé i perquè ho acaba de demostrar amb la publicació del llibre Jordi Pujol i els jueus. Construir la terra promesa, editat brillantment per Pòrtic. Tot i que els temps han canviat, parlar d’Israel a Catalunya encara continua comportant un cert estigma. I parlar de l’expresident de la Generalitat també és un joc arriscat on és molt fàcil ser assenyalat. Per això, cal lloar el doble valor que ha demostrat aquesta periodista i professora de la URL.

Com el seu títol indica, el llibre repassa la relació de Pujol amb Israel des de tots els vessants: des de les relacions institucionals entre la Generalitat i el govern de Jerusalem, inclosos els viatges oficials en ambdues direccions, a les implicacions polítiques, religioses i ètiques. És en aquest apartat, més ideològic i sentimental, on rau el veritable interès de l’obra. El llibre inclou un excel·lent recull de fotografies molt interessants que il·lustren tots aquests diversos moments.

L’admiració de Pujol per Israel no és una excentricitat. Hi hagué un temps en el qual el catalanisme polític es va emmirallar en l’odissea israeliana. No eren pocs els patriotes catalans que visitaven el país i feien estades als seus quibuts. Per això el jove Jordi Pujol, tot i ser educat a l’Escola Alemanya, de seguida va sentir una profunda complicitat ideològica i moral amb la nació jueva. Però les simpaties del president envers Israel no són incondicionals. Pujol no s’ha estat mai de criticar alguns excessos de la política sionista i l’ha condemnat obertament quan ho ha cregut necessari.

El llibre és fruit del treball de recerca que l’Anna ha fet per a la seva tesina. Em consta que l’editorial li va demanar que fos una obra de divulgació, la qual cosa ella ha complert amb la disciplina que la caracteritza. Malgrat això, a l’Anna li ha quedat dins un rau-rau perquè creu que s’ha deixat moltes coses al tinter virtual del seu ordinador. És evident que és així, però precisament és el preu que els autors han de pagar religiosament per poder arribar a públics més amplis. I m’hi jugo un pèsol que el llibre serà un èxit perquè, contràriament a la creença establerta i impulsada per molts mitjans de comunicació, Catalunya continua essent un país que té una profunda simpatia per Israel per la seva increïble història de redreçament d’una nació que es trobava al llindar de la desaparició. Dit d’una altra manera, Israel va mostrar al món com es fa país, una expressió emprada mil vegades per l’expresident.