El poema Habiryonim, de Iaacov Cohen, fou premonitori.

En el cancell del s. XX, un poble mil·lenàriament mesell, s’alça d’empeus i basteix, en un no res, un exèrcit únic i invençut, el Tsahal, acrònim de Tsva Haganah le-Israel (Exèrcit de Defensa d’Israel, IDF en anglès).

De la societat de la primera alià (1882), que endossava la seva protecció a àrabs i a circassians de lloguer, a la milícia nacional d’avui en dia a on tothom, sense distinció de gènere, manté el vincle, compromís i servei actius a la defensa fins passats els 40 anys.

Una autèntica mutació que només es pot entendre coneixent la brutalitat de les persecucions sofertes al s. XX a Europa i del context i aconteixements ocorreguts en la Terra d’Israel. Ambdues s’entrelliguen i s’entortolliguen fins esdevenir indestriables i alhora fonedisses amb l’antiga tradició combativa dels macabeus i zelotes.

Els joves de la segona alià, fugitius dels tsars, amarats del sionisme d’Herzl, del socialisme revolucionari i envalentonats per l’experiència d’autodefensa apresa en els progroms, estan decidits a encapçalar la seguretat dels assentaments per ells mateixos com una forma, també, de redimir, individualment i col·lectiva, la pàtria jueva. El 1907 es forma la primera organització defensiva, Bar Giora, i a l’assentament d’Ilanya (Sekhera), lloc a on treballa de jornaler Ber Gurion, guardes jueus defensen propietats jueves contra els atacs dels beduins i dels àrabs. El 1909 el segueix el Hashomer, el Guardià, entroncat ja de ple en el context ideològic del sionisme.

Totes les oportunitats d’aprendre instrucció i coneixement militars s’aprofiten. Trumpledor i Jabotinsky formaren el Cos auxiliar de Mulers de Sió (1915) que entra en combat a Galipolli al costat dels britànics. El 1917 es trasforma en una unitat de combat de 5.000 homes, la Legió Jueva, entre ells Ben Gurion, que lluita contra els turcs i els alemanys prop de Jerusalem. La Legió es disol quan es nega entrar en combat a Irlanda contra l’IRA.

La Revolta àrab de 1920 contra els jueus, dona peu a la transformació del Hashomer en una organització plenament nacional, l’Haganà, la Defensa, formada pels Shomrim (Guardians), antics membres de la Legió Jueva i laboristes.

L’Haganà va aprendre a existir i a actuar clandestinament, a entrenar-se, a conèixer el medi i els costums àrabs i beduins, a observar, a infiltrar-se, etc. al mateix temps que els seus membres continuaven treballant en els kibbutzs. Es va establir un comandament general supeditat al Yishuv (la comunitat jueva), es van crear assentaments avançats amb finalitats també militars, es van conformar cossos auxiliars així com un cos d’atac regular i llegendari: el Palmakh.

El 1929 es produeixen de nou violents aldarulls àrabs que causen 133 morts i centenars de ferits jueus. Tanmateix, els llocs a on actua l’Haganà els atacs són refusats i es mostra com una força fiable i combativa. L’Haganà col·labora amb l’exèrcit britànic, les Esquadres de Nit, i apren noves formes de combat que la faran madura. La II Guerra Mundial dóna peu a la Brigada Jueva a on es formaran milers de soldats que combatran, posteriorment, per la independència d’Israel. El 1948, totes les organitzacions de combat jueves es fonen en el Tsahal.