Oratori barroc de Christian-Joseph Lidarti (1730-1795)

Christian-Joseph Lidarti (o Cristiano Giuseppe Lidarti) va néixer a Viena, essent fill de pare italià i mare austríaca.

Va escriure nombroses peces instrumentals però el que en aquest cas volem remarcar és l’oratori Ester, basat en la història d’Ester, que, adoptada pel sacerdot jueu Mardoqueu i esposada pel rei persa Xerxes, evità l’anihil·lament dels jueus que vivien sota el domini persa quedant senyalada des d’aleshores aquella data, l’1 de juliol, com a commemoració de la salvació del poble jueu (el Purim).

Aquest oratori, enregistrat en CD pel segell Accord i molt difícil de trobar, té una durada respectable (a l’entorn de 115-120 minuts) i, el que és més important, el text original és en hebreu, fet força insòlit en la música barroca.

Sembla ser que el text li va ésser proveït pel també compositor Abraham de Caceres (o Casseres, com apareix citat sovint), músic portuguès-holandès que va ésser compositor en residència a la comunitat sefardita d’Amsterdam a l’entorn dels anys 1740.

Amsterdam va ser refugi de molts jueus expulsats de Portugal i d’Espanya i també d’askenazis procedents de centre i nord-Europa, constituïnt una puixant i nombrosa comunitat que feia que molts jueus anomenessin Amsterdam “la Jerusalem de l’oest”.

Precisament l’oratori Ester va ser un encàrrec que la comunitat jueva d’Amsterdam li va fer a Lidarti (important remarcar que Lidarti no era jueu) que, a més, va escriure també altres músiques amb text hebreu, especialment tres cantates per a la sinagoga d’Amsterdam.

La producció de Lidarti de música sacra hebrea, feta per a ser interpretada a les sinagogues en ocasió d’esdeveniments especials, no és –des del punt de vista musical- diferent a la resta de la música sacra de l’època, llevat de l’idioma (l’hebreu). També va escriure un concert de violoncel encarregat per la comunitat jueva de Pisa.

I ja que hi som, una breu pinzellada a la música sacra hebrea barroca, perquè qui hi estigui interessat pugui anar buscant informació.

No és Lidarti l’únic compositor barroc que escriu sobre textos hebreus. El mateix Abraham de Caceres que hem citat abans, per exemple (que ell sí era jueu) va escriure diverses obres sobre textos hebreus. Va posar música, per exemple, als poemes de Moses Hayyim Luzzatto (el rabí, cabalista i filòsof d’origen italià establert a Amsterdam i, més tard, a Acre).

Salomon Rossi (1570-1628) va ser, a Màntua, violinista i mestre de capella d’una orquestra formada per jueus que tant tocaven al call com en esdeveniments per a “gentils”. Va escriure tant música instrumental com vocal, especialment els motets Ha-Shirim Asher li-Sh’lomo (Cançons de Salomó) per a ser interpretats en especials festivitats a la sinagoga.

Carlo Grossi (1634-1688), que tampoc no era jueu, va escriure la Cantata Ebraïca probablement per encàrrec de la germandat jueva Shom’rim ha-boker (els Vigilants de l’Alba) de Mòdena.

I d’altres.

Tot i que és un tema que no domino gens, és probable que es trobin materials musicals a la biblioteca Ets Chaim de la congregació jueva-portuguesa d’Amsterdam, probablement la biblioteca jueva més antiga del món on es conserven un munt de manuscrits salvats de les contínues destruccions sofertes per aquesta comunitat en el decurs de la història.