13/7/11
IV sopar d'amics d'Israel
Ahir es va realitzar el sopar anual de l‘Associació Catalana d'Amics d'Israel, enguany s'ha fet en reconeixement al Molt Honorable Sr. Jordi Pujol per la seva trajectòria de relació amb el poble jueu i l’Estat d’Israel.
Us publiquem el discurs que va fer en Toni Florido, el president de l'ACAI.:
Molt Honorable President, Honorable Conseller, ministra consellera, diputats, regidors, autoritats, representants de les comunitats jueves de Catalunya, amics i amigues, bona nit a tothom i benvinguts.
Shalom; erev tov javerim, ve brujim habayim lekulam.
Fa poc dies, en una sessió plenària al Parlament de Catalunya, vaig escoltar unes referències al darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'estimat Albert Manent.
En Manent considera que "la base del catalanisme és l'estudi”, que “els catalans hem progressat estudiant” i “que servir al país, servir a la Pàtria és estudiar".
Al sentir aquesta referència al bell mig de la institució més important i representativa de Catalunya, allà on el Molt Honorable President Pujol va exercir la seva presidència, no vaig poder evitar pensar com aquestes paraules ens agermanaven amb el poble d'Israel, el qual ha fet de l'estudi el tret més característic de la seva cultura.
Quina raó més bella pot haver per justificar l'amistat entre els nostres pobles?
Seré molt breu, perquè el protagonista d’aquesta nit, com tots els sopars que l’Associació Catalana d’Amics d’Israel ha organitzat, ni és l’entitat, ni és el seu president, càrrec que ara tinc el goig d’ocupar des de fa pocs mesos.
Però sí que els voldria dir, si m’ho permeten, que avui estic molt content per quatre motius.
El primer, és que avui tenim l’honor de comptar amb la presència del Molt Honorable president Jordi Pujol, a qui volem retre un sentit homenatge per la seva coneguda i ferma trajectòria en defensa d’Israel i del seu dret a ser un Estat normal, ni millor ni pitjor que altres, però sí amb el dret inalienable a existir i a ser lliure. Ser amic d’Israel no hauria de ser una actitud que mereixés cap premi; però per desgràcia a casa nostra, i tots en som ben conscients, aquesta actitud encara mereix un reconeixement públic i un recolzament per part d’entitats com la nostra.
El segon motiu que avui em fa especialment feliç és el fet de veure la sala més plena que mai. Avui celebrem el tercer sopar anual de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel. Tot va començar fa només tres anys, però en aquest temps hem consolidat aquesta cita anual i hem vist créixer progressivament els seus assistents. El primer sopar, l’any 2009, va servir per homenatjar sis persones, ben conegudes per vostès de ben segur, que van ser criminalitzades i assenyalades públicament per la seva única condició de ser amics d’Israel. En un dels casos, es va indicar específicament que la persona assenyalada era jueva, com si això fos un agreujant. El segon sopar, celebrat l’any passat, va ser un homenatge a l’escriptora Marta Pessarrodona, a qui tenim el plaer de tenir aquest vespre entre nosaltres.
Vull destacar també avui la presència de tots els representants de les comunitats jueves de Catalunya, fet que agraeixo especialment a tots ells.
En només tres anys, els deia, hem consolidat aquesta iniciativa, una fita important per a una entitat com la nostra, que massa sovint neda a contracorrent.
El tercer motiu de joia, és que hem aconseguit en aquest breu espai de temps, un dels nostres objectius fundacionals: la interlocució directa amb els representants polítics d’Israel. L’Associació Catalana d’Amics d’Israel té fonamentalment dues missions: donar a conèixer Israel entre els catalans i, també, donar a conèixer Catalunya entre els israelians. Sopars com aquest, on compartirem taula i conversa, seran el camí més efectiu per avançar en aquest lloable objectiu.
Finalment, vull mencionar el quart motiu d'alegria, una molt recent i feliç notícia: El Gran Rabinat d'Israel ha reconegut per fi als "xuetes" com a jueus. Sis segles després, la cultura catalana i jueva, per fi retrobades de soca-rel. Poder celebrar aquesta històrica notícia entre amics en el marc del nostre sopar anual em fa especialment feliç i orgullós.
A tots i cadascun de vosaltres, gràcies per ser aquí, i bona nit.
Todà ve erev tov.
Toni Florido
Barcelona, 12 de juliol de 2011
Premsa:
La Vanguardia 13/07/2011
El singular Digital 13/07/2011
Blogs
-
-
-
WISLAWA SZYMBORSKAFa 1 any
-
-
