El passat 23 de setembre el president palestí, Mahmud Abbas, va demanar que es reconegués Palestina com a estat membre de ple dret a les Nacions Unides. Per aquest motiu, El singular Digital va fer l'entrevista que us enllacem.

El reconeixement d’un error històric per part dels palestins: el fet de no haver reconegut la resolució originària de la ONU, la 181, que establia la descolonització d’aquella zona en dos estats. Un àrab i l’altre jueu.

I tant. Crec que la gran majoria d’israelians no dubten que els àrabs han de tenir també el seu propi Estat.

A Catalunya sovint cerquem en el cas palestí un mirall on veure reflectides les nostres aspiracions. Crec que el mirall hauria de ser Israel, que va aconseguir un consens internacional mentre construïa el seu Estat. És important que quan es fan els moviments polítics adequats la ciutadania es doti d’instruments que facin viable una organització política determinada. A Palestina tothom vol arribar a un pacte per poder viure en pau. Per tant, no és tant important que vagin a la ONU com el fet de negociar directament amb les persones amb qui t’has d’entendre. En el cas de Catalunya o qualsevol altra nació que aspirés a esdevenir Estat, entenc que el procés hauria de ser similar.

A Catalunya s’és hiperexigent amb Israel i, en canvi, amb Palestina absolutament acrític. Ens estem creant un imaginari sobre el que passa a la zona basat en mites i desinformacions. El que ens n’arriba sempre són opinions, mai informació. Malauradament això es fa des de mitjans públics amb els diners de tothom. És estrany i inèdit a Europa. El que passa a Catalunya és impropi del nostre entorn cultural i polític. Entenc que és producte d’algunes herències estranyes que no acabem de pair .

Me n’alegro que el president Mas parli d’autodeterminació. Si ho va fer així és una notícia important. Quasi diria que és més important això que la comparació amb Palestina.

Forma part de la tradició política de l’Estat espanyol. El que passa és que hi ha una simpatia molt gran cap el que passa en el món àrab i els seus governs. Potser la situació és diferent, també depenent de qui governi a l’Estat. És una qüestio difícil de preveure. El que sempre ens diran és que la situació d’allà no té gens a veure amb la d’aquí. Miraran de justificar-ho d’una manera o altra.