La gent prefereix recordar que imaginar. La memòria s’encaixona amb allò que li és familiar; la imaginació, amb allò que li és desconegut. La imagianció pot atemorir, atès que comporta el risc de sortir del recer familiar.

La llavor del nou Israel va néixer de la imaginació d'un poble exiliat. L'exili va ser molt llarg, uns dos mil anys. L'exili va deixar el poble jueu amb una pregària i sense cap pàtria. Tanmateix, aquesta pregària ininterrompuda ha alimentat la seva esperança i el seu vincle amb la terra dels seus avantpassats.

Amb l'establiment de l'Estat d'Israel, aquesta gran pregària va ser sembrada en una terra exigua. El sòl era obstinat, i l'ambient era hostil. En el nostre camí antic d'Egipte a Israel, el poble jueu va creuar un desert enorme i, en els temps moderns, el retorn a casa fou, també, un altre desert. Nosaltres sols vam haver d’alçar-nos de nou. Com la gent pobra que torna a casa en una terra pobra, havíem de descobrir les riqueses de l'escassedat.

L'únic capital a la nostra disposició era el capital humà. La terra, àrida, no donava ni per a finançar les inversions; sols per als pioners, que es contentaven amb poc i oferien a senallades. Ells van inventar noves formes de viure: els quibutzim, els moshavim, les noves ciutats i comunitats allà on no existien pas. Ells van esforçar-se i treure el fetge per la boca donant-ho tot d’ells mateixos. Però ells també van somiar i van innovar.

Ells eren idealistes i intel·lectuals, tot i que van triar per llaurar la terra amb les seves pròpies mans. Quan van descobrir que la terra era estèril i l’aigua escassejava, es van girar cap a la invenció i la tecnologia. El quibuts es va convertir en una incubadora, i el pagès en un científic. A Israel, l’alta tecnologia va començar al camp. I, malgrat la terra minsa i l’aigua escassa, Israel es va convertir en un país capdavanter; malgrat que molts consideren, encara, que l'agricultura és el blocaus de la baixa tecnologia, estan equivocats: la tecnologia va ser el 95 per cent del secret de la productivitat agrícola prodigiosa d’Israel.

L'hostilitat de l’entorn no va amollar-se. Israel ha sigut atacat set vegades en els primers seixanta-dos anys de la seva existència i sotmès a un embargament complet, tant diplomàtic com econòmic. Cap soldat estranger no va venir al seu ajut. L'única manera de superar la superioritat armamentística quantitativa dels nostres atacants va ser la germinació d’un avantatge bastit en el coratge i en la tecnologia.

La creativitat que engendra Israel no és pas proporcional a la mida del nostre país, sinó als perills als què ens enfrontem. Aquesta creativitat en el camp de la seguretat, ensems, va establir els fonaments per a la indústria civil. El desenvolupament militar és sovint de doble mira. L’aeronàutica, per exemple, és aplicable tant a les indústries civils com militars per igual. L’exèrcit, en cooperació amb les indústries civils, ha esdevingut una incubadora tecnològica que avesa la gent jove a una tecnologica sofisticada i a una experiència en la seva gestió.

Israel serà sempre un país petit en territori i població. Així que Israel mai no pot esdevenir un gran mercat o desplegar indústries de grans dimensions. Però mentre que el tamany atorga els avantatges de la quantitat, la petitesa et regala una oportunitat per a esdevenir destre en la qualitat. L’única opció d’Israel ha estat la de cercar la qualitat en la font de la creativitat.

“Tots els experts,” va dir David Ben-Gurion, el primer ministre d’Israel, “són experts en allò que era. No cap és expert en allò que serà”. Per convertir-se en un “expert” sobre el futur, les visions han de rellevar l'experiència.

Crec que la pròxima dècada serà, encara, més sorprenent en els àmbits científic i industrial, a causa de tres fenòmens simultanis:

El primer, és la irrupció de la intel·ligència artificial. Les capacitats de l'ordinador han crescut un milió de vegades en els vint anys darrers.

El segon, és l’esclat de nous descobriments científics fruit del nombre creixent d'investigadors arreu del món (principalment a la Xina i l'Índia), juntament amb els avenços en el camp tecnològic.

El tercer és l'adveniment de la nanotecnologia, que permetrà el desxiframent del cervell de l'home, la creació més meravellosa del cosmos. Això revelarà el potencial de l’home, obrirà els sistemes de comunicació oberta, i crearà reptes a la societat en formes que encara no podem pas imaginar.

Amb només aquests tres canvis, serem capaços d'albirar fenòmens que estan més enllà dels horitzons d’avui dia. Serem capaços de prevenir o superar les malalties, de deixar de cantó obstacles i de viatjar cap al capcer de l’espai i a la gola més profunda dels oceans. Potser penetrarem en el més gran de tots els misteris: el codi de l'existència de l'home i en la història secreta de la creativitat humana.

Israel es prepara per aquest gran viatge, ajudant a d’altres viatgers i essent ajudat per ells.

El llibre de les vostres mans, Start-Up Nation, és una revelació. Hauria de ser pres com un informe passatger sobre la història d'Israel, un país que és en si mateix una start-up perpetu. En ell, Dan Senor i Saul Singer, expliquen la història de persones que van afrontar allò que existia i que van desafiar els convencionalismes –la gent que va crear el “l’arcà israelià” i va entronitzar el seu país com un centre determinant de recerca i de desenvolupament per a les companyies tecnològiques capdaventeres del món.

En el cancell d’aquesta dècada, tan dinàmica i emotiva, Israel basteix el seu avantatge en la contribució a la nova era de descobriment. En els anys propers, Israel servarà el seu compromís per a l’avenir, amb una captinença a prendre riscos i a cercar avenços. Tenim les esperances que en estrènyer la nostra abraçada a aquests nous confins, alhora que fem la nostra aportació a la pacificació de la regió, nodrim i incrementem la nostra contribució a la plenitud dels somnis humans de salut, de benestar i de llibertat per a tothom i per tot arreu.