Res de nou. Ho sé, però penso que cal remarcar-ho per als despitats. Un detallet: fa uns dies vaig enllaçar una notícia del diari The Telegraph on s’informava que Mahmoud Abbas i els funcionaris palestins volien defenestrar Tony Blair per “sionista” i per “parlar com un diplomàtic israelià” en paraules d’en Nabil Shaath, un dels principals negociadors de l’ANP i conseller del president Abbas.  Doncs bé, Samy Nair, en un article d’opinió publicat a El País, defensava fil per randa i textualment la versió oficial palestina; ho escriu Nair, però l’autoria del article podria ser perfectament d’Abbas, Faiad, Saath o qualsevol altre funcionari de l’ANP.

Per tal d'evitar malentesos, un aclariment. Trobo perfectament correcte i estic d’acord que els nostres mitjans publiquin els articles que vulguin, com per exemple aquest d'en Nair. Ara bé, penso que tenim el dret a exigir una certa parcialitat en el sentit que si publiquen cinc articles amb una visió propalestina del conflicte també haurien de publicar un número d’articles d’opinió similars amb una versió dels fets proisraeliana. Tanmateix, aquesta equanimitat mai no es compleix. La tàctica que els nostres mitjans acostumen a seguir és la següent: publicar un article acríticament propalestí per un autor àrab, nord-americà o europeu i tot seguit, al cap de poc temps, publicar-ne un altre amb una visió propalestina però escrit per un polític, diplomàtic o intel·lectual  israelià, com per exemple Ilan Pappé, Gideon Levi, A. B. Yehoshua, Shlomo Ben Ami, etc. Amb aquesta tàctica es vol vendre una objectivitat que no es dóna, perquè els escrits dels mencionats autors israelians serveixen per a reforçar, en la majoria dels casos, la visió acríticament propalestina expressada per Nair, Lluís Bassets, M. A. Bastenier o altres analistes.

Aquesta visió acríticament propalestina va més enllà i es reflecteix en les notícies. Dos exemples recents dels darrers dies. A inicis de la passada setmana, els nostres mitjans van donar una àmplia cobertura a l’incendi d’una mesquita en un poblat de Galilea per part de radicals israelians. Ara bé, aquests mateixos mitjans han callat els actes vandàlics comesos per àrabs palestins contra la Tomba de Josep a les proximitats de Shejem (Naplusa) i el llançament d’un coctel molotov contra una sinagoga de Yaffo. Òbviament, el tractament dels principals esdeveniments a Israel i als territoris disputats no és objectiu. Mentre que els nostres mitjans ressalten qualsevol acte violent realitzat per extremistes israelians (i generalitzen, culpant tot el col·lectiu dels “mitnajalim” o colons), de manera sistemàtica, silencien qualsevol acte de violència comés pels àrabs palestins.

Cal dir que aquest tipus de distorsió és comú a molts mitjans de comunicació europeus, no només als mitjans catalans i de la resta de l’estat espanyol. Al blog Safed Tzfat Zefat podeu llegir uns interessants articles sobre manipulacions informatives recents: del diari britànic The Guardian i del canal de la televisió pública francesa France 2.

Jaume Bertran
09/10/2011