25/7/12

Benedicció del poble



Que siguin ben fermes, germans, les vostres mans,
i que la pàtria redimeixin!
No perdeu el coratge! Braç a braç, exultants
i alegres, feu que el poble protegeixin!

Sabem del vostre vagareig, tenim anhel
de cada una de les gotes de suor
que com rosada cauen damunt Israel
i el fan viure de nou sense por.

És eterna tota llàgrima que al mar es vessa
del nostre plor, i és del poble ofrena.
I és ciment la suor que el nostre front travessa
per empedrar el camí que a Déu mena.

Bé que només hàgiu posat els fonaments,
no us heu pas afanyat en va!
D’altres pujaran la paret i els complements;
tenen ja la plomada a la mà.

Som un poble que avança pas a pas! Alceu
de les runes cases amb més d’aguant!
Un bell dia veuran, els qui vindran d’arreu,
què ha fet el poble més errant!

Uniu-vos, forces disperses, sigueu davanters!
Treballeu amb vigor i coratge.

No digueu que sou febles o pocs. No heu entès
que el Déu de Jacob mena el combat?
De Zorobabel ençà no havíem emprès
una obra amb tan magnífic esclat.

Qui gosaria riure’s del que ara és petit?
Feu-vos aixades, i el poble redimiu,
mentre dels cims de les muntanyes el crit
ressoni i la veu de Déu digui: Veniu!


Aquest poema és d'un dels escriptors més importants de la literatura hebrea, C. Bialik (1873 Ucraïna- 1934 Israel). Va arribar a Israel el 1924, desposseït de tot, fins i tot dels cordons de les sabates. Es va construir una casa en la incipient Tel Aviv, actualment convertida en el Museu Bialik, en el carrer que porta el seu nom, un dels carrers més agradables de la ciutat.
La traducció més acurada dels seus poemes al català és la realitzada per l'hebraista Eduard Feliu.


Marta Castillon

Seguidors