3/8/12

Setanta anys de l’assassinat de Janusz Korczak

15:56 | Publicat per | | | Modificar el missatge
Monument a Korczak al Iad VaXem
«Rego les flors. La meva calba a la finestra. Quin blanc tan esplèndid.
Té un rifle. Per què sembla tan tranquil?
No té ordres de disparar.
I potser, a la vida civil, va ser mestre en un poblet, o notari, escombriaire a Leipzig, cambrer a Colònia?
Què faria si el saludés? Si mogués la mà en un gest amistós?
Potser ni sap que les coses són... així?
Potser va arribar ahir, de molt lluny...»

Tanca la finestra.
Al vespre abocarà aquest moment al seu diari. En serà l’última entrada. 4 d’agost de 1942. Dos dies després, Janusz Korczak, de seixanta-quatre anys, serà assassinat a les càmeres de gas de Treblinka. Hi acompanyarà els cent noranta-dos nens i nou adults que han viscut a l’orfenat que ell ha dirigit els darrers deu mesos i escaig al carrer Sienna, en un extrem del gueto de Varsòvia, ben a prop del mur. Però la vida de Janusz Korczak va ser prou destacable com per recordar-la sense haver de referir-nos, inevitablement, a la seva fi. Tot i així, les circumstàncies extraordinàries en què es trobà immers el van convertir en un heroi. I així és com se l’hauria de recordar, per bé que ell, segurament, ho hauria considerat excessiu.

Janusz Korczak (Henry Goldszmit) va néixer el 1878 o el 1879 a Varsòvia en el si d’una família jueva benestant. Quan tenia onze anys, el seu pare, Józef Goldszmith, va ser ingressat en un manicomi a causa de les moltes depressions que patia i hi va morir el 1896. En aquesta època, Henry ja estudia medicina i fa temps que escriu novel·les clarament autobiogràfiques per les quals creu que li cal un pseudònim. Un dels autors polonesos més populars en aquella època era Józef Ignacy Kraszewksi que l’any 1874 havia escrit Historia o Janaszu Korczaku i o pięknej miecznikównie: powieść z czasów Jana Sobieskiego, títol a partir del qual Henry Goldszmit decideix ser literàriament Janusz Korczak. Des d’ara, només signarà com a H. G. en els seus articles sobre medicina.
Després de treballar uns quants anys en un hospital per a nens, el 1910, Korczak decideix deixar la pràctica de la medicina i de la literatura per dedicar-se a dirigir un orfenat per atendre nens jueus. No ho viu com una renúncia sinó com una oportunitat per conjugar les dues disciplines que més li interessen: la pedagogia i la medicina. La seva intenció inicial d’acollir nens jueus i catòlics no va poder concretar-se perquè per llei cada grup era responsable del tractament dels seus orfes. Gràcies a diverses donacions, Korczak va poder establir l’orfenat al carrer Krochmalna de Varsòvia. Allà treballarà incansablement, setze hores cada dia, sense vacances ni caps de setmana lliures. Els inicis són molt durs a causa de la poca experiència de Korczak i dels seus ajudants i de la indisciplina dels orfes. Dos anys després, però, l’orfenat ja s’havia fet un nom a causa del seu bon funcionament. Tant, que fins i tot el filòsof Hermann Cohen el va visitar i va quedar molt sorprès de les bones condicions en què vivien els nens.

Korczak amb un grup de nens i amics
L’any 1914, Korczak és mobilitzat de nou. Ha esclatat la Primer Guerra Mundial. Les donacions disminueixen i el principal cap de l’orfenat se n’ha d’allunyar indefinidament. Stefa Wilczynska, la seva inseparable companya i ajudant, s’ha d’encarregar de tot. Korczak s’està a Ucraïna fins al final de la guerra i hi escriu un manual pràctic per als pares sobre com educar els nens que està farcit d’idees avançades al seu temps sobre el tracte que s’ha de donar als infants. A finals de 1918, Korczak torna a Varsòvia, capital, ara, d’una Polònia independent.
A l’orfenat, una de les innovacions més originals i controvertides que Korczak va implantar fou una cort formada per nens que s’encarregava de jutjar qualsevol conflicte per petit que fos. Ningú n’estava exempt i, fins i tot, ell mateix va haver de presentar-s’hi diverses vegades acusat, entre d’altres coses, de culpar injustament una nena per un robatori o d’estirar les orelles d’un nen. La resta d’adults que treballaven a l’orfenat no es prenien aquestes sessions tan a gust com Korczak i aviat van sorgir les primeres discrepàncies. Cal dir, també, que el mateix Korczak no va aconseguir mai estar del tot satisfet del funcionament d’aquesta cort. Alguns creien que era un sistema que  mal educava els nens perquè els acostumava al litigi. Korczak creia que la cort ajudava que els nens entenguessin i tinguessin presents els seus drets individuals i col·lectius des de ben petits.
Per entendre els raonaments poc habituals de Korczak cal recordar que molts cops repetia que creia que una vella mainadera o un manobre eren més bons pedagogs que un doctor en psicologia. Els alumnes dels seminaris que Korczak dirigia no podien evitar una certa decepció quan aquell homenet enèrgic els deia, el primer dia, que la veritat sobre els nens no és en els llibres, sinó en la vida i que no hi ha cap aprenentatge teòric útil en aquest sentit. Tanmateix dels seus escrits i de la seva pràctica se’n poden extreure una sèrie d’idees bàsiques que dominen el seu pensament: cal estimar els nens, no només els propis; cal observar-los; no s’han de pressionar, i s’ha de ser honest amb un mateix per tal de ser-ho amb ells, perquè si un es coneix a si mateix mai no s’aprofitarà d’un nen.
Els anys trenta són una època de convulsions polítiques, a Polònia i a tot Europa. Korczak observa que entre els seus exalumnes hi ha dos bàndols diferenciats: els comunistes i els sionistes i que ambdós l’ataquen per no implicar-se prou amb aquestes ideologies. Ell els respon que només en té una, d’ideologia: els nens. Tot i així, en broma deia: «D’altres orfenats crien malfactors, el nostre cria comunistes». Una broma que no era capaç d’amagar la seva preocupació per la quantitat de nois i noies que formaven part de l’il·legalitzat Partit Comunista polonès i que l’acusaven d’humanista naïf o de petitburgès. Enmig d’aquest ambient, l’any 1934, Korczak, animat per Stefa, s’està uns mesos en un kibbutz a Palestina. A Polònia això li comportarà atacs de l’extrema dreta que l’acusa de sionista.
Un cop torna a la seva estimada Varsòvia, Korczak rep una bona notícia: tindrà un programa de ràdio, la qual cosa el fa molt feliç perquè així serà capaç d’arribar a molta més gent que a través dels seus llibres. Tanmateix, Korczak ha d’adoptar el pseudònim Vell doctor per evitar les crítiques dels qui no haurien suportat que un metge jueu es dirigís a nens polonesos de totes les confessions. El programa de Korczak va deixar d’emetre’s el 27 de febrer de 1936, un cop la premsa de dretes va descobrir que el Vell doctor era Janusz Korczak que, segons ells, formava part d’un pla per arruïnar la ment dels nens polonesos. Coneixedors de les dificultats serioses que molts jueus començaven a tenir a Polònia, diversos amics de Korczak li demanen que es traslladi a Palestina. Són oferiments que Korczak analitza seriosament i que, per moments, sembla decidit a acceptar. Tanmateix, el viatge es va ajornant. En una carta a un amic, Korczak admet que la seva consciència no li permet deixar l’orfenat.
El setembre de 1939 els alemanys conquereixen Polònia. La correspondència entre Korczak i els seus preocupats amics de Palestina s’interromp per sempre més. I així s’esvaeix tota possibilitat de marxar de Varsòvia. Les condicions a l’orfenat empitjoren cada cop més. Malgrat els enormes esforços de Korczak, ja no rep diners. La vida de milers de persones pateix un daltabaix irrecuperable quan el 12 d’octubre el nazis confinen els jueus de Varsòvia dins dels límits del gueto. L’orfenat en quedava fora, per tant Korczak va haver de trobar un edifici dins dels murs per poder continuar amb la seva feina. Les condicions sanitàries i d’higiene al gueto són insofribles i els nens comencen a passar gana. Els carrers estan plens de moribunds (molts dels quals són infants) i Korczak es veu impotent del tot per ajudar tantes persones.
Fotograma de la pel·lícula Korczak (1990)
El maig de 1942, Korczak reprèn el diari del qual tot just havia escrit un parell d’entrades quan els alemanys havien conquerit Polònia tres anys abans. A partir d’aquest moment aquests fulls en blanc li serviran per desfogar-se. Al diari no hi trobem referències al món exterior i les que hi ha són quasi indirectes. Aquestes pàgines, però, són testimoni de l’esfondrament psicològic i de l’esgotament d’una ment trasbalsada i depassada per les circumstàncies que, tanmateix, prova de cercar consol escrivint.
El 22 de juliol de 1942, l’Sturmbannführer Hermann Höfle, ordena l’evacuació dels jueus de Varsòvia. Destinació desconeguda. El Judenrat és l’organ encarregat d’organitzar la deportació. El cap d’aquesta institució titella, Adam Czerniakow, demana als nazis que els orfes queden exempts d’aquesta crida. Però l’endemà, quan rep la notícia que els orfes també han de ser convocats per a la deportació (són improductius) decideix suïcidar-se. Va ser el cop de gràcia per a un home que durant tres anys havia provat d’obeir totes les ordres que arribaven de la Gestapo. Korczak assistirà al funeral de Czerniakow (n’era amic) i hi farà un petit discurs. Tanmateix, no fa cap mena de referència de tot això al seu diari.
El 6 d’agost de 1942, mentre Korczak desparava taules al menjador, crits de «Alle Juden raus!» van ressonar per tot l’edifici de l’orfenat. Els nens es van alinear en quatre files. La destinació els era desconeguda. El quilòmetre que separava el gueto de l’estació de tren el van fer cantant. Amb un nen a cada mà, Korczak va pujar als vagons. Stefa, també. Ningú no sap què va passar des d’aquest moment fins que Korczak i els nens van ser assassinats.
L’any 1978-79, va ser declarat Any Korczak per la UNESCO. Tant a  Israel com a Polònia, Korczak és considerat com a màrtir i com a Just de la Humanitat. A Treblinka hi ha un monument dedicat a la memòria de Korczak i els seus nens.
El 1956, el diari de Korczak va ser publicat per primer cop. Més de seixanta anys després, encara no ha estat traduït al català.

David Cuscó i Escudero



Etiquetes,

Seguidors