26/10/12

FET DIFERENCIAL

Estudiant a Singapur presentant el mapa de les Start-Up israelianes.


Durant massa temps hem associat determinats conceptes de comportament social a ideologies de dretes. Tot sovint hem associat competència, esforç, emprenedoria, empresa, excel·lència i èxit a discursos de dretes. Conseqüentment hem continuat el sil·logisme dient que “dreta” és insolidaritat, salvatgisme, etc.
És probable que això ens hagi passat perquè la majoria dels intel·lectuals publicats s’han alimentat de mestres progressistes i d’ideologies esquerranoses. És probable que s’hi hagi sumat el fet que molts periodistes també coincidissin en aquestes mateixes fonts, provocant una potenciació del missatge i, alhora, un monopoli en el món de les idees publicades.

A Israel hi conviuen les dues visions (talment com en altres països) de forma més proporcional que a Catalunya. Israel té una de les economies més solides del moment,   manté un petit creixement i té una taxa d’atur al voltant del 7%; això no vol dir que no pateixi la crisi.

Quan es parla de “factors que contribueixen al creixement econòmic”, cap mitjà de comunicació no aprofundeix en què significa, què representa. Tanmateix, quan parlem “d’ambient de recolzament  per als negocis” o de “cultura empresarial” d’Israel no som capaços de ser conscients de què comporta en el pla mental d’una societat. Si ho analitzéssim superficialment ens adonaríem que Israel era el 5è país del rànquing al 2009 en “fortaleses de protecció d’inversions”, i és el 8è en “disponibilitat de capital risc”.
És a dir, en els estudis que dictaminen els graus de competitivitat, capacitació i talent d’un estat hi ha un seguit de conceptes que es tenen en compte. Millorar aquests indicadors és una manera de millorar l’economia d’un estat.

Això ens dóna pistes de quin és el fet diferencial. Tenim un país – Catalunya i Espanya -on el talonari és paper mullat i l’impagament està a l’ordre del dia. Tenim un país on és dificilíssim trobar capital que confiï en una idea de negoci en lloc de confiar exclusivament en les propietats d’aval. Tenim un país amb lleis de fiscalitat complexes i un control de la iniciativa privada malaltís. Barreres posades tot sovint per l’esquerra ideològica i que només poden superar aquells que tenen capital i recursos suficients, impossibilitant l’ascensió social a aquells que tenen grans idees i capacitat de competir però no venen de famílies adinerades.

En canvi, a Israel poca gent, poques ideologies discuteixen la necessitat i el dret  a què qualsevol persona intenti quelcom i accepten que es pugui fracassar. Aquesta concepció, no sempre conscient, que el fracàs, si no és reiterat, pot ser positiu és una de les diferències existents entre ambdues nacions.
Tot i això, els índex demostren que Catalunya té un percentatge d’emprenedors i autònoms més homologable que no pas Espanya, per exemple. El que hem de saber és que no és suficient, no n’hi ha prou. Hem de continuar esforçant-nos, hem de continuar treballant una mentalitat més oberta al món occidental.

Les grans empreses de tecnologia punta israelianes, la imatge de país agradable per a viure i la sensació que Israel és a la punta de llança de molts sectors no són fets trivials ni casuals.
L’única explicació possible és la seva fortalesa nacional. Diem que és una nació forta perquè té autoestima, té capacitat d’autocrítica i perquè ha estat capaç de sintetitzar visions socioeconòmiques oposades, moltes d’elles provocades per l’origen comunista o nord-americà o europeu de molts israelians.

És evident que aquesta visió externa d’Israel és massa general i sempre tindrà un munt d’excepcions, però estic convençut que a nivell general una majoria d’israelians podria subscriure-la, independentment de l’origen ideològic.

El fet que l’Estat d’Israel hagi evolucionat, des de la seva creació moderna, cap a tenir uns trets nacionals definitoris com els que hem descrit ha comportat que molts intel·lectuals catalans i espanyols no realitzin una anàlisi normalitzada d’aquest estat, i el col·loquin, mentalment, en el grup de països anomenats de dretes.

Ferran Pujol Benlloch


Seguidors