9/1/13

Retalls d’una vida: Khana Seneix, pionera, heroïna sionista i poetessa.

21:58 | Publicat per | | | Modificar el missatge


Khana Seneix és una de les personalitats més conegudes d’Israel, considerada a dia d’avui una heroïna nacional.

Va néixer el 1921 a Budapest, amb el nom d’Anikó Szenes  (nom que, posteriorment, es va hebraïtzar) en el si d’una família culta, aristocràtica i assimilada, amb uns forts lligams amb la llengua i la cultura hongaresa. El pare de Khana Seneix, Béla Szenes, era un escriptor i dramaturg famós i important a Hongria. Khana Seneix va heretar la vocació del seu pare i també va  escriure obres de teatre, poemes i novel·les al llarg de la seva vida.

Va cursar els estudis en una escola privada de confessió protestant per a nenes, la qual també acceptava alumnes catòliques i jueves. Tot i això les nenes jueves havien de pagar el doble. Aquest fet, juntament amb el creixent antisemitisme, van fer néixer en Khana Seneix un fort vincle amb el judaisme i amb Israel. Progressivament es va anar apropant al sionisme i finalment es va unir a Maccabea, un moviment juvenil sionista hongarès.

El 1939, amb només divuit anys, va decidir emigrar a Israel, sota mandat britànic. A Israel, primer va viure en una petita habitació en el “moixav” Nahala i després es va instal·lar al quibuts Sdot Iam, al costat de Cesarea.

La rica, intel·ligent i aristocràtica noia d’origen hongarès va canviar radicalment de vida, va vestir com una “quibutsniqui”, amb pantalons vells i camises senzilles, treballava de sol a sol al camp amb unes condicions duríssimes, però se sentia plenament feliç a Erets Israel i molt segura del nou camí que havia encetat. S’emocionava amb la naturalesa, el paisatge, el mar, el cel i la gent d’Israel, i també amb l’hebreu.

L’11 d’octubre de 1940 va escriure en el seu diari:

“Ara és Iom kipur i no puc parar de pensar en el que no he fet correctament. Tampoc no puc parar de pensar en la meva mare i què deu estar fent a Hongria. Sincerament no crec que Guiora (el seu germà) vingui a Israel. Tampoc no puc parar de pensar amb els amics i amigues del quibuts. En aquest nou any jo vull buscar el camí que em meni a ser més bona persona, però no estic segura que pugui aconseguir-ho”.

Khana Seneix va estudiar hebreu i va continuar escrivint en hongarès. Al cap d’un any de la seva arribada a Israel ja escrivia en hebreu i el 22 de setembre de 1941 ja trobem la primera pàgina del seu diari escrita en aquesta llengua:

“Jo vull llegir la Bíblia en hebreu. Ja sé que això és molt i molt difícil, però aquesta llengua veritablement és la més bonica. Ara estic escrivint sense el diccionari i estic fent moltes errades, però estic molt contenta perquè sé escriure en hebreu”.

El 1942 el ressò de la Segona Guerra Mundial va arribar a Israel i les notícies que arribaven  d’Europa van afectar molt Khana Seneix. Aleshores va decidir fer-se voluntària. Va ser entrenada com a paracaigudista per l’exèrcit britànic i es va unir a la Hagana. Finalment, va decidir viatjar a Europa amb l’objectiu d’ajudar els jueus i la resistència antinazi.

El març de 1944 Khana Seneix i els altres dos voluntaris, Ioel Palgui i Perets Goldstein,  van aconseguir arribar a Iugoslàvia i unir-se als partisans i des d’allà arribar a Hongria. A Budapest va ser immediatament capturada pels nazis hongaresos. Khana  Seneix ja no va poder escriure res més als seus companys del quibuts.

Va ser enviada a la presó i allà, despullada i lligada en una cadira, va ser torturada i apallissada durant tres dies. Els nazis volien saber el codi dels seu transmissor per poder trobar els altres paracaigudistes. Malgrat el patiment, Khana Seneix no els el va donar, ni tan sols quan van empresonar la seva mare i la van amenaçar amb torturar-la.

Durant el seu captiveri va emprar un mirall per enviar senyals de llum a través de la finestra als altres presoners jueus. En tot moment va mantenir l’ànim cantant cançons.

Khana Seneix es va mantenir fidel a la seva missió fins que va ser jutjada per alta traïció i executada el novembre del 1944, quan només faltaven 4 mesos per acabar la guerra. Les seves restes van ser traslladades i portades el 1950 al cementeri del Mont Herlz, a Jerusalem. Finalment el novembre de 2007 la seva tomba fou traslladada a Sdot Iam.

Una de les últimes paraules que va escriure als seus companys del quibuts  daten del 13 de març de 1944:

“Estimats amics,

En el mar i en l’aire, en la guerra i en la pau. Nosaltres anem envers un  lloc. En aquest lloc hi ha paper per a la vida. Jo us recordo tot el temps, i us dono molta força.”

Va morir amb només vint-i-tres anys tot esdevenint un símbol de coratge, valentia, determinació i, sobretot, de fidelitat a les seves idees i al seu país, Israel.

Després de la guerra companys seus del quibuts  van trobar en una maleta vella alguns poemes, novel·les i obres de teatre escrits per Khana Seneix. El seu diari personal i els seus poemes va ser editats després de la guerra.

Un dels poemes més coneguts  fins avui és Anem a Cesarea, musicat i versionat per diferents cantants israelians.

Déu meu, 
Que mai acabarà
La sorra i el mar,
Murmuri de l'aigua,
Brillantor del cel,
L'oració de l'home.


Marta Castillon

Per a més informació podeu consultar: http://www.hannahsenesh.org.il/

Seguidors