12/3/13

L'ARPA

Kinèret (Foto arxiu CM)
El Kinèret, el mar de Galilea, el llac de Genesaret, el llac de Tiberíades són noms que criden, tots ells, el mateix mar, el mateix llac.

Un mar sovint embolicat de boires que deixen traspuar, no obstant, un blau únic i una serenor inenarrable damunt de la qual caminar esdevé no tants sols possible, sinó impulsiu, atret per una placidesa punyida, empenyut per una immediatesa suau.

Embolic de noms i embolic de significats per aquest mar en forma d’arpa (knor en hebreu) que rep les aigües gelades de les muntanyes de l’Hermon per a donar-les escalfades a la Mar Morta. A la corba de l’arpa, la ciutat de Tiberíades, de ressonàncies romano-cristianes, fundada per Herodes Antipes en honor del seu protector, l’emperador Tiberi.

Des de la curva d’aquesta arpa marina es despleguen infinites cordes, sensibles i sensitives, destres en arborar tota mena de tessitures, fes, creences, actituds i sentits de vida.

Riberes curulles d’evocacions, la mateixa Tiberíades, capital religiosa jueva després de l’expulsió de Jerusalem arran de la Gran Revolta (135), esdevingué el lloc a on es va codificar la Mishnà (la Llei oral); el lloc a on les escoles rabíniques van fixar l’escriptura de la llengua hebrea amb la incorporació de vocals, ensems que l’ordenació de l’escriptura de la Llei escrita amb paraules separades, comes, punts, capítols, números, etc; el lloc d’algunes de les tombes més importants del judaisme, com les del rabí Akiva i la de Maimònides.

Les seves riberes reguen, també, les arrels del sionisme amb alguns dels més famosos kibbutzs i kvutzes d’Israel, com Degània Alef, amb membres tan renomenats com Moshe Dayan i Joseph Trumpeldorf.  Degània Alef és el lloc a on la resistència heròica dels kibbutzim i de la brigada Golani va frenar la invasió cuirassada siriana de 1948. Un dels tancs sirians capturats s’enlaira en l’entrada del kvutze.

Un altre kibbutz, no menys important, és el de Ginosar, a on visqué l’arqueòleg, polític i comandant del Palmakh Yigal Allon, lloc a on es va trobar, el 1986, una barca de pescadors intacta, popularment anomenada la Barca de Pere, visitable en el museu.

Les cordes de l’arpa ofereixen tota mena de sons, no tant sols jueus, també cristians. Galilea, i especialment el mar de Galilea, agabella els referents de la geografia cristiana com cap altre indret. Des dels turons de la vora del llac es va enunciar el Benaurats els mansos perquè posseiran la Terra..., bé fos al turó de la muntanya de les Benaurances, a la ribera nord, o bé fos a la muntanya de l’Alegria, a la ciutat de Tiberíades; el poble de Maria Magdalena, Migdal, al peu de les muntanyes èpiques d’Arbel; Cafarnaüm (Kfar Naüm), a on Jesús va predicar-hi a la sinagoga existent, si bé l’actual és una renovació posterior, lloc de la Casa de Pere, la domus-ecclesia original cristiana. A la vora, Tagbha, un dels llocs a on es diu que tingué lloc la multiplicació dels pans i dels peixos, l’altre és Betsaida. A la vora, l’església de la Primacia de Pere,  ... sobre aquesta pedra edificaré la meva església; el lloc, també, de la Mensa Christi, a on Jesús ressucitat va menjar amb els seus deixebles.

Tanmateix, a on la corda pinçada pot donar la millor bellesa sonora cristiana és contemplant les aigües des de la ribera de Tagbha, allí els peus i els sentiments us portaran a caminar pel damunt de les aigües... 

ignasi carnicer barrufet

Seguidors