29/5/13

Toc d’alerta d’Israel a Espanya


Toc d’alerta d’Israel a Espanya per la banalització del nazisme
Indignació de la comunitat jueva amb l’espiral dels últims dies
L’ambaixada d’Israel a Espanya ha traslladat a l’Estat un toc d’atenció davant l’ús del nazisme en el debat polític. La comunitat jueva ha mostrat la seva indignació davant l’espiral de les últimes setmanes.
MARC COLOMER (Publicat al diari ARA el 27 de maig de 2013)
La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va homenatjar soldats de la División Azul.  
BARCELONA. “ERC es querellarà contra l’Estat per l’afusellament de Companys. De les poques execucions de Franco que hauria aplaudit tota democràcia”. L’afirmació la deixava anar dissabte a Twitter el columnista del diari Abc Hermann Tertsch, que incendiava així les xarxes socials. S’afegia a l’espiral creixent de banalització –fins i tot justificació– del feixisme, en general, i del nazisme, en particular, que s’ha instaurat les últimes setmanes en el debat polític espanyol.
L’escalada de banalització del nazisme –amb el colofó de la distinció de la hitleriana División Azul– ha preocupat l’ambaixada d’Israel a Espanya. Segons ha pogut saber l’ARA, la diplomàcia israeliana a Es- panya ha fet arribar en els últims di- es un toc d’atenció a personalitats “rellevants” de les altes instàncies de l’Estat davant una deriva que la comunitat jueva a Catalunya ha viscut amb “estupor”. “És trist que en el segle XXI es continuï parlant del nazisme amb aquesta lleugeresa”, deplorava en declaracions a l’ARA el director de Comunitat Jueva Atid de Catalunya, Tomás Morgenstern.
“Qualsevol ús de la terminologia verbal o visual que té relació amb l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial no hauria de ser usada en el debat polític”, alerta Lior Haiat, portaveu de l’ambaixada d’Israel a Espanya, en conversa amb l’ARA. Haiat posa el focus de l’alarma en el fet que dirigir a la població aquest “missatge” de “banalització” del nazisme “malmet molt els esforços” que s’han fet per acostar a la societat espanyola la dimensió de l’Holocaust i la barbàrie nazi. La diplomàcia israeliana a Espanya no passa per alt l’escala- da de la utilització del terme nazisme com a arma llancívola per part de dirigents del PP –també s’hi havien abonat en altres ocasions dirigents del PSOE– i el seu entorn mediàtic per desacreditar l’adversari polític.
Consultes amb la fiscalia
Les comunitats i entitats jueves de Catalunya van encendre les alarmes a principis de maig, amb el reportatge de Telemadrid que comparava el sobiranisme català amb el nazisme. Set entitats van consensuar un comunicat per advertir del “perill de trivialitzar la càrrega ideològica del nazisme”. Però davant la reiteració, representants legals de les entitats i comunitats jueves han sondejat la fiscalia de delictes d’odi i discriminació sobre la possibilitat de promoure una denúncia. La conclusió, segons va explicar a l’ARA Jai Anguita, president de la Comunitat Jueva Bet Shalom, és que la legislació vigent és limitada en aquest sentit.
Per això, Bet Shalom, l’Atid, la Comunitat Israelita de Barcelona, B’nai B’rith Nahmanides, la Fundació Baruch Spinoza, l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel i l’Associació Catalana d’Amics d’Israel han instat a aprovar “amb urgència” una reforma del Codi Penal coherent amb la declaració contra el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme de la UE que “prohibeixi enèrgicament i inequívocament el negaci- onisme i la banalització de l’Holo- caust”. Pel president de l’ACAI, Toni Florido, tenint en compte que es tracta d’una “ofensa a la humanitat” i que la barbàrie nazi la van patir també altres col·lectius –Companys, sense anar més lluny, detingut i entregat a Franco per la policia nazi–, la fiscalia hauria d’actuar d’ofici. I si no, o bé el Govern o els partits de tradició democràtica “haurien d’instar la fiscalia a actuar”.
Qualitat democràtica i dimissions
Sigui com sigui, a criteri de Jai Anguita, el que s’ha posat de manifest és la “poca qualitat democràtica” a Espanya. I més quan a tot plegat s’hi sumava la distinció de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, a la hitleriana División Azul, justificada després amb l’argument de la “reconciliació” pel ministre Jorge Fernández Díaz. “És vergonyós i no té cap justificació, per més que digui el ministre”, opina Morgenstern. Per això, les entitats i comunitats jueves consultades, a més de l’Amical Mathausen, s’han sumat a la petició del Govern de destitució de De Luna. “La reconciliació amb el nazisme no és possible, perquè el nazisme no és una opinió, sinó una doctrina que va causar la barbàrie més gran que ha patit la humanitat”, clama l’Amical Mathausen.
Davant la inacció del govern espanyol, que a més de blindar De Luna, ha justificat la distinció a la División Azul, entitats jueves i de defensa dels drets humans es plantegen demanar una reunió amb la delegada per exigir-li explicacions. Si és que n’hi ha alguna.
Cospedal, Telemadrid i el colofó de De Luna
El 18 d’abril, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, qualificava els escraches de la PAH com a “nazisme pur”. El nazisme va ser des de llavors d’ús recurrent per part de dirigents del PP per desprestigiar la PAH, el sobiranisme català o l’oposició aragonesa o valenciana. Va entrar en l’espiral Telemadrid amb un reportatge a principis de maig en què comparava el sobiranisme amb el nazisme. I una setmana després, coronava l’ascens la delegada Llanos de Luna amb l’homenatge a la División Azul. Un acte que el ministre Fernández Díaz va situar en el terreny de la “reconciliació històrica”.

Seguidors