9/7/13
Jo, jueu
Jo, jueu1
Jorge Luis Borges
Com els drusos, com la
lluna, com la mort, com la setmana que ve, el passat remot és d'aquelles coses
que poden enriquir la ignorància. És infinitament plàstic i agradable, molt més
servicial que l'esdevenidor i exigeix molts menys esforços.
És l'estació famosa i
predilecta de les mitologies. ¿Qui no ha jutjat algun cop els avantpassats, les
prehistòries de la seva carn i de la seva sang? Jo ho faig moltes vegades, i no
em disgusta pensar que sóc jueu. Es tracta d'una hipòtesi dropa, d'una aventura
sedentària i frugal que no perjudica ningú, ni tan sols la fama d'Israel, ja
que el meu judaisme no tenia paraules, com les cançons de Mendelssohn.
Crisol, en el seu
número del 30 de gener (1934), ha volgut afalagar aquesta esperança
retrospectiva i parla de la meva «ascendència jueva ocultada maliciosament» (el
participi i l'adverbi em meravellen).
Borges Acevedo és el meu
nom. Ramos Mejía, en una nota del capítol cinquè de Rosas y su tiempo,
enumera els cognoms portenys d'aquella època per demostrar que tots, o
quasi tots, «procedien de soca hebreoportuguesa».
Acevedo figura en aquell
catàleg: únic document de les meves pretensions jueves, fins a la confirmació
de Crisol. Tanmateix, el capità Honorio Acevedo ha realitzat
investigacions precises que no puc ignorar. M'indiquen el primer Acevedo que va
desembarcar en aquesta terra, el català don Pedro de Acevedo, mestre de
camp, ja poblador del «Pago de los Arroyos» el 1728, pare i avantpassat de
terratinents d'aquesta província, baró de qui informen els Anales de Rosario
de Santa Fé i els documents per a la història del Virreinato; avi,
en fi, quasi irreparablement espanyol.
Dos-cents anys i no
trobo l'israelita, dos-cents anys i l'avantpassat m'esquiva.
Estadísticament hi havia
pocs hebreus.
Què pensaríem d'un home
de l'any quatre mil que descobrís sanjuaninos per tot arreu?
Els nostres inquisidors
cerquen hebreus, mai fenicis, garamants, escites, babilonis, perses, egipcis,
huns, vàndals, ostrogots, etíops, dàrdans, paflagonis, sàrmates, medes,
otomans, berbers, britans, libis, ciclops i lapites.
Les nits d'Alexandria,
de Babilònia, de Cartago, de Memfis, mai no van poder engendrar un avi, tan
sols a les tribus del bituminós Mar Mort els fou concedit aquest do.
Traducció de David Cuscó i Escudero
1 Aquest article va aparèixer l'any 1934 a Revista
Megáfono de Buenos Aires com a resposta a les acusacions que, des de la
revista pronazi Crisol, s'havien fet, afirmant que Borges ocultava la
seva ascendència jueva.
Blogs
-
-
WISLAWA SZYMBORSKAFa 1 any
-
-
-
NI UN PAS ENRERE!Fa 6 anys
