Sovint ens trobem amb episodis de la història que foren rellevants, van tenir una considerable transcendència i han caigut en un relatiu oblit. És el cas que uneix personatges tant dispars com els que encapçalen aquest article.

Quina relació tenen tots ells entre sí? Molt més del que sembla. Anem a pams, comencem per Yoram Kaniuk: el polèmic escriptor israelià d’idees esquerranes i laïcistes va lluitar a la Guerra de la Independència i fou ferit. Kaniuk (1930-2013), que va escriure obres tant sublims com ara “El bon àrab”, va morir fa un any i en una de les seves darreres entrevistes declarava l’alt grau d’improvisació que patien les tropes hebrees al conflicte dels anys 1948-49. I això ens enllaça justament amb el mític Moshé Dayan (1915-1981), un cap militar de la Haganà que tot i la seva joventut destacà en aquella guerra.

En Dayan va dir: “Tot el que sabíem ens ho va ensenyar ell”. I qui era ell? Doncs, molt senzill, en Charles Wingate. En Wingate (1901-1944) era un militar anglès que després de ser destinat al Sudan i fer expedicions geogràfiques pel Desert de Líbia va arribar al mandat britànic de Palestina. Tot i ser profundament cristià, Wingate era alhora un sionista convençut que es delia per veure néixer l’Estat d’Israel. Ell va formar les “Patrulles Especials Nocturnes”, amb tropes britàniques i voluntaris jueus que van escapçar la revolta àrab dels anys 1936-39. En aquells temps, en Wingate alliçonà les forces de la Haganà amb brillants tàctiques militars, destacant en el camp de les guerrilles. Sense les doctrines apreses d’en Wingate, és més que probable que la improvisació que deia en Kaniuk s´hagués transformat en caos a l’embrionari exèrcit israelià.

Els mètodes i les simpaties pro-jueves d’en Wingate no agradaren als seus superiors i per això fou rellevat. En qualsevol cas, ja era considerat un heroi per la comunitat jueva de Palestina i la seva influència en la Haganà i en Dayan, ben patent.

A l’inici de la Segona Guerra Mundial va formar la “Gedeon Force” (bàsicament tropes angleses amb antics combatents jueus de la Haganà), la qual amb només 1.700 homes ajudats per uns milers de patriotes guerrillers etíops varen fer fora els més de 20.000 soldats italians d’en Mussolini que havien conquerit Etiòpia pocs anys abans. L’entrada triomfal de l’Emperador Haile Selassie, “El lleó de Judà”, descendent del Rei Salomó i la Reina de Saba segons la mitologia abissínia, a la recent alliberada Addis Ababa es feu amb Wingate al seu costat.

Charles Wingate va tindre un paper decisiu per tal que Etiòpia no es convertís en una nova Rhodèsia o Sudàfrica, on uns pocs blancs, italians i anglesos, haguessin dominat milions de negres. Gràcies a dues grans personalitats, en Haile Selassie i Wingate, Etiòpia continuaria sent l’únic país africà mai colonitzat per europeus, amb l’excepció de poc més de 4 anys d’ocupació italiana.

Assegurat el flanc del Corn d'Àfrica i amb els alemanys en retirada a Egipte, Wingate va anar a Birmània per lluitar contra les tropes japoneses que intentaven avançar cap a l’Índia. Un accident aeri posà fi a la seva vida i al somni de lluitar i veure la creació d’un estat hebreu.

Eduard Bernadich