14/8/15

ELS VINS D’ISRAEL

16:06 | Publicat per | | | Modificar el missatge
És més que probable que la primera vinificació del raïm fos en algun punt indeterminat entre Armènia i Egipte. En aquest sentit, les troballes arqueològiques a Tel Kabri (al nord de Tel Aviv) ens mostren el que –ara per ara– és el celler més vell del món amb una antiguitat d’uns 3700 anys. Més tard, tant les diferents tribus cananees com hebrees i els nabateus cultivaren vinyes i en feren vi. Amb el domini àrab, el conreu de la vinya perdé pes i la desertificació del terreny avançà força durant l’època otomana.

La història recent dels vins d’Israel comença a finals del segle XIX amb els primers sionistes. Cap al 1880 i encara sota el domini turc, es funden dues poblacions agrícoles a Rishon Lezion i Zikron Yaakov a la costa mediterrània. Enllà es plantaran vinyes i s’establiran cellers (Carmel) amb l’ajuda del riquíssim Baró Edmond de Rothchild (actualment, la família Rothchild encara produeix un dels millors vins de Burdeus i per tant del món, el Chateau Lafite), jueu francès que simpatitzava amb la causa d’Israel.

Des de la proclamació d’independència d’Israel l’any 1948 fins aproximadament el 1970 es plantaren més vinyes a la Galilea, a la plana costanera entre Ashkelon i Haifa i en d’altres punts, si bé la qualitat del vi era baixa (molt vi dolç amb blancs i negres sense personalitat) i la producció només servia per proveir un mercat anglosaxó sense gaires miraments: consumir kosher i poc més.

Uns anys més tard, cap al 1980 comença una veritable revolució vinícola amb nous ceps a la Galilea i el Golan, acompanyada de tecnologia puntera. Els bons vins del Golan (amb la marca Yarden com a capdavantera) van fer que altres cellers –especialment els Carmel– s’espavilessin alhora que se'n creaven de nous a les muntanyes de Judea, a la Galilea i fins i tot al desert del Nègueb.

Avui, l’Israel vinícola es troba (mireu el mapa de sota, amb nombroses dades en anglès) dividit en 5 grans àrees: Galilea – Golan, Shomron (al sud de Haifa), turons de Judea (voltants de Jerusalem), Shimson (entre Jerusalem i Tel Aviv) i Nègueb.



Fent un repàs molt ràpid de les diferents zones, cal dir que al Golan hi ha vinyes fins alçades de 1200 m en direcció al Mont Hermon en sòls volcànics. A l’Alta Galilea hi trobem rocam de basalts i calcàries en conreus ubicats en turons i petites valls. Els cellers més representatius són el “Golan Heights” i “Dalton” encara que és fàcil trobar-ne un munt més, entre ells els del poble àrab cristià maronita de Jish que apunta amunt.

A les zones de Shomron i Shimson els sòls es troben constituïts en general per al·luvions sense compactar  i amb nombrosos cellers, destacant tant per la seva quantitat com qualitat els Carmel abans esmentats o els Barkan.

La zona de Judea presenta vinyes al voltant de Jerusalem, com el celler Castel, i conté unes “taques” al voltant dels assentaments jueus d’Efrat i Hebron, on pagesos àrabs venen raïm als viticultors israelians. Els sòls de la zona són pobres, damunt roquissar calcari o margós.


 Per acabar amb el llistat “veloç” d’àrees vinícoles trobem el Nègueb, que s’escampa en menudes subzones molt interessants des del punt de vista experimental  ja que ens trobem amb vinyes a ple desert: voltants d’Arad (molt bons vins a Yattir), altiplà central  entre Sde Boquer i Mitzpe Ramon amb nombroses granges que tenen el seu propi celler “de garatge”. Els sòls de la zona són molt variats amb margues, calcàries, sorres, guixos i argiles.

Vinyes a la zona d’Avdat, al Nègueb central.


Pel que fa als ceps, hi ha una gran varietat de raïms. Entre els negres hi ha cabernet sauvignon, garnatxa, pinot noir, merlot, syrà i pel que fa al raïm blanc hi ha varietats tant diferents com chardonnay, sauvignon blanc, riesling. Les vinyes s´han adaptat a un clima extrem de poques pluges (excepte al nord del país, i encara), calorades, sequeres...la qual cosa implica sovint un rec gota a gota (invent israelià) i veremes anticipades i sovint nocturnes.

Actualment, la globalització fa que puguem  tastar vins de procedències llunyanes i “exòtiques” i us puc assegurar que com a català (al nostre país tenim excel·lents vins) he tingut molt bones sensacions al paladar bevent vins israelians. Salut!


Eduard Bernadich

Seguidors