John Fitzgerald Kennedy  fou President dels Estats Units des de primers de gener de l’any 1961 fins al novembre de 1963.

En els anys de la seva Presidència, esberlats pel seu assassinat a Dallas, els Estats Units no eren pas l’aliat de referència d’Israel. La tensió entre ambdós països havia congelat, pràcticament, les relacions bilaterals arran de la construcció de la instal·lació secreta nuclear de Dimona i la demanda americana d’aturar la seva construcció.

Aquesta tensió va començar en la Presidència d’Eisenhower i va persistir amb Kennedy, Johnson i Nixon, tots ells no van poder aturar el projecte israelià, malgrat tot tipus de pressions.

Tots els Primers Ministres d’Israel van rebutjar les amenaces americanes perquè tenien el convenciment que s’hi jugaven la supervivència nacional. David ben Gurion va dimitir abans que respondre als requeriments de Kennedy, i els seus successors. Eskhol i Golda Meir es van mantenir inflexibles fins establir el “don’t ask, don’t tell”.

John Fitzgerald Kennedy, tanmateix, tenia una estima profunda pel nou estat d’Israel i una comprensió visionària del seu naixement:

“Israel no fou creat per a desaparèixer – Israel perdurarà i florirà. És el fill de l’esperança i la casa dels valents. No pot ser esquarterat per la malaurança, ni el reeiximent li farà perdre l’esma. Ell porta l’escut de la democràcia i honora l’espasa de la llibertat.”

Robert Francis Kennedy fou assassinat, també, cinc anys més tard que el seu germà President. Bobby Kennedy havia viscut la Guerra de la Independència d’Israel, el 1948, com a periodista. La seva filla Kathleen Kennedy Townsend ha fet la revelació, en un interviu a la cadena de televisió israeliana Channel 1, que el seu pare fou assassinat per causa del seu activisme en pro de la venda de 50 avions F-4 Phantom a Israel l’any 1968 que li permetien assolir un equilibri tecnològic respecte als seus enemics.

En el període entre la mort d’ambdós germans, 1963-1968, Israel va perdre progressivament el suport tecnològic de França arran de la descolonització d’Algèria l’any 1962 i el gir cap a la influència dels països petrolers musulmans del President De Gaulle.

En aquest interregne, hi va haver l’esclat de la Guerra dels Sis Dies l’any 1967 que Israel va poder guanyar amb els avions francesos Mirage. Tanmateix, França va declarar l’embargament d’armes a Israel després de la contesa, i la posició tecnològica israeliana va trontollar en no disposar d’un aliat tecnològic militar. Més endavant, l’any 1969, les relacions amb França farien ensulsida arran de la presa de cinc llanxes fabricades pels francesos a la ciutat normanda Cherbourg i que aquests es negaven a lliurar als israelians, malgrat haver estat pagades. El segrest de les naus per comandos israelians i la seva portada a Israel fou un punt d’inflexió definitiu en les relacions franco-israelianes i un dels cops més amargs per la “grandeur” del President Charles de Gaulle.

En aquest context, el compromís de Bobby Kennedy per a dotar Israel d’armament modern tenia una significat transcendent i així ho devia entendre, també, el seu assassí, Sirhan Sirhan, un palestí cristià que fou condemnat a cadena perpètua que compleix a la presó de Donovan a Califòrnia.

John F. Kennedy, l’únic President catòlic dels Estats Units, i el seu germà Bobby, van comprendre la importància i transcendència del naixement i de la supervivència d’Israel.

Font