Un any més, el proppassat 26 de gener, el Parlament de Catalunya va fer un acte institucional per recordar totes les víctimes del nazisme. Aquest acte s’inscriu en el conjunt d’actes que es porten a terme arreu del món civilitzat al voltant del dia de l’alliberament de les persones que estaven al camp d’extermini nazi d’Auschwitz. El President del Parlament, MH Ernest Benach i la resta de la mesa van voler donar-li la màxima rellevància i dignitat possibles, i ho van aconseguir. Hi van assistir diverses autoritats del govern de Catalunya, encapçalades pel vicepresident de la Generalitat, el senyor Carod-Rovira, el conseller Saura i la conserllera Tura, així com diversos diputats de diferents partits. Cal destacar que també va ser-hi l’ambaixador de l’Estat d’Israel a Espanya, el senyor Schutz.

No obstant, allò important a remarcar és que la sala estava plena de persones que venien en nom de diverses entitats catalanes que representaven les víctimes de la barbàrie nazi: el poble jueu, els gitanos, el col·lectiu homosexual, el dels discapacitats i, també, el de presos polítics, dins del qual hi havia els republicans catalans.

L’acte es va desenvolupar donant protagonisme aquests col·lectius de víctimes. En primer lloc, els representants d’aquestes persones van encendre sis espelmes en record de les víctimes. Després, van anar intervenint, tot dirigint unes paraules als assistents. Com és habitual en aquests actes, no totes les intervencions van estar al mateix nivell. Fins i tot, alguna es podria discutir sobre la pertinència d’alguna afirmacions. D’entre totes les les intervencions, van brillar de manera especial la del rabí Libersohn, que va blasmar l’auge de l’antisemistisme arreu d’Europa i en especial al nostre país, i la de l’ambaixador Schutz que va incloure en la seva reflexió el recordatori que és possible un nou Holocaust de la mà d’un Iran nuclear.

Entre l’encesa de les espelmes i les intervencions de les diferents personalitats, hi va haver una actuació musical per part del Brossa Quartet de Corda, que va interpretar “Músiques de l’Holocaust”. Es tracta d’un recull de peces de música fetes per persones que el van patir, acompanyat per fragments d’obres literàries que en fan referència.

Posteriorment, el vicepresident Carod-Rovira va intervenir breument. Va estar molt encertat en condemnar la banalització que la Xoà que suposa l’ús frívol de l’adjectiu “nazi” en determinades ocasions. El President del Parlament va cloure l’acte també amb unes sentides paraules sobre el significat de l’Holocaust.

Abans d’iniciar-se l’acte, la mesa del Parlament i altres autoritats catalanes van rebre l’ambaixador d’Israel. Després de parlar privadament, van arribar tots junts a la Sala. La nota discordant va ser l’entrada retardada del diputat d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, que devia no voler acostar-se a l’ambaixador. Un cop més, el sectarisme va haver de fer acte de presència, si bé no va poder enterbolir, ni de lluny, aquesta commemoració.

L’Associació Catalana d’Amics d’Israel va tenir l’honor de ser-hi convidada, i diversos membres de la qual van anar-hi.