Amb tot, com que l’operació no ha acabat de convèncer els integrants del Consell de Seguretat de Nacions Unides, sobretot als Estats Units que coneixen perfectament quina és la operativa antisemita, la reacció de l’ONU ha estat moderada i l’organisme s’ha limitat a lamentar víctimes i ferits.

Els cas és que 500 activistes a bord del vaixell Marmara, dirigits pels islamistes turcs d’IHH van voler dur ajuda humanitària a Gaza, trencant el bloqueig legal que Israel hi té organitzat des que finalitzà la treva aparaulada amb Hamas el 2005, prèvia retirada dels assentaments i de les tropes israelianes i ulterior celebració d’unes eleccions a la zona que guanyà Hamas. La raó del bloqueig són els atacs regulars amb míssils que des de Gaza promou Hamas contra les poblacions jueves limítrofes. Aquests atacs no acostumen a provocar víctimes, no pas perquè els míssils no siguin mortífers, sinó perquè la seguretat israeliana detecta a temps els atacs i els israelians afectats poden protegir-se a temps en els refugis antiaeris que incorporen les seves cases.

Havent conegut amb temps el caire de l’acció que es volia realitzar, Israel oferí als activistes la possibilitat de descarregar el seu carregament humanitari en zones estipulades, de manera que pogués ser verificada la naturalesa dels ajuts a lliurar i fer-la arribar pels canals corresponents a la població de Gaza. Els activistes del Marmara no van voler pas. Volien arribar a Gaza a tort i a dret, vulnerant el control de guerra que regeix a l’enclau. Per la seva banda, Israel no volia córrer riscos ni acceptar el precedent que suposaria. Com que els activistes no atenien a raons, Israel va haver d’abordar el vaixell.

A la fi, prop d’una vintena de morts i una cinquantena de ferits, una desena de soldats israelians, entre ells. Tots els activistes participants detinguts i el carregament del vaixell confiscat. Un cop la seguretat israeliana analitzi i verifiqui la condició real dels activistes i estableixi si hi havia o no terroristes, aquests seran retornats als seus països i haurà quedat clara la voluntat i l'autoritat d’Israel a la zona. Certament, la imatge d’Israel haurà quedat malmesa amb tot plegat, però molt pitjor era acceptar de bon grat una imposició de l’antisemitisme internacional.