Naturalment que les primeres confrontacions apareixen entre els nou arribats i els oriünds, ho estableix la història, ho testimonia l’antropologia i ho ha sistematitzat científicament la sociologia, però en les nostres societats occidentals aquesta pura obvietat no estableix suficientment en quin àmbit es produeixen les fractures, i cal, al meu parer, una observació de les polítiques aplicades en altres societats complexes per a preveure enfrontaments, i, sobretot, establir polítiques eficaces d’integració.

Tenim un bon exemple en el cas recent dels treballadors agrícoles d’Israel. Justament diumenge passat el Ministeri de l’interior de l’estat d’Israel va anunciar que permetia l’entrada de 3.700 estrangers per a les feines del camp. Això malgrat la política molt severa que s’aplica actualment amb els treballadors il·legals. La pressió que han exercit els pagesos israelians ha estat clau per a aconseguir aquesta mesura ja que des de fa mesos es queixen de les pèrdues que suposa per a ells el fet de no tenir prou mà d’obra al camp, pèrdues que xifren en 150 milions de dòlars.

Les autoritats han obligats els propietaris rurals a establir uns balanços acurats sobre el nombre de camperols que cadascun d’ells necessita, per a quines feines i durant quant de temps, el resultat d’aquesta planificació ha donat com a resultat que els calen 4.800 treballadors vinguts de fora. El permís de treball, però, només afecta a 3.700 treballadors immigrants nous ja que uns 1.100 es troben ja a Israel però sense feina, a aquests se’ls afegiran 700 agricultors provinents de Tailàndia i 400 més d’altres països.

Segons Amnon Ben-Ami, responsable d’immigració a la frontera d’Israel, s’han tingut en compte dos objectius primordialment: l’estada adequada i profitosa pels nouvinguts així com el benefici en el sector agrícola israelí.

Chaim Chevlin, representant de la comunitat àrab d’agricultors celebra la mesura, tot i que no s’està de dir que malgrat el benefici que representarà per a la seva comunitat, la mesura va destinada a consolidar els assentaments dels pagesos jueus sionistes; malgrat això espera que el govern d’Israel continuiï ajudant-los a “fer florir el desert”.

Avshalom Vilan, representant de la federació d’agricultors jueus troba que aquesta nova mesura és un insult al pacte que havien establert amb l’estat aquest gener segons el qual tindrien 26.000 treballadors immigrants i ara, inclús després d’aquesta vinguda de 3.700 com a molt arribaran a 25.000.

Israel té actualment 70.000 treballadors estrangers i uns 150.000 il·legals.

No plou mai a gust de tothom.