Guerra contra Gaza. Bombardejos indiscriminats sobre població civil palestina i assalts a embarcacions pacifistes i humanitàries. Genocidi i crims de guerra. Un injust i il·legal bloqueig i molts, moltíssims morts amb el doble de ferits i desplaçats.

Així d'exagerat i difamatori és el resum que la premsa occidental ofereix sobre els últims quatre anys a l'Orient Mitjà. Passen els anys i jo els pregunto:

Queda relegat a la inexistència. Oblidat pels mitjans de comunicació ocupats a buscar el favor dels que s'alimenten del terror i glorifiquen la Guerra Santa.

Els mateixos que celebren els atemptats a Londres, Madrid, Washington DC o Nova York i perpetren assassinats a Holanda, França, Itàlia, Xipre, Rússia, Índia o Turquia al crit de 'Ala és gran'.

Ningú no plora per Guilad Shalit.

Ningú no pregunta per la seva vida ni exigeixen a Hamàs pel seu alliberament.

Ningú no consola la seva mare ni el seu pare.

Ningú no protesta quan les autoritats palestines prohibeixen a la Creu Roja Internacional comprovar si segueix viu i en quin estat es troba.

És probable que fos assassinat pel terrorisme de Hamas desitjós d'assolir la seva pau mitjançant la destrucció de l'Estat d'Israel. Que el matessin no perquè l'executiu israelià es negui a negociar amb els terroristes. Que el matessin perquè és jueu, israelià i orgullós de ser-ho. Algú recorda Nachshon Vaksman?

Quatre anys que la premsa oblida per ser jueu, israelià i per fer el que tot jueu i israelià se'n sent orgullós: defensar el seu Estat davant l'amenaça fonamentalista i del terror islàmic. A occident no coneixem aquest ni cap altre orgull. La televisió compleix el rol d'educadora i la premsa d'adoctrinadora, deixant un marge molt escàs per a l'opinió pròpia.

Som preses fàcils d'aquest nou totalitarisme que tracta d'acabar amb qualsevol signe de llibertat i humanitat.

Només en les nostres oracions i els nostres cors.