18/2/11
Medallones: fragments d’una totalitat insuportable
«La realitat és suportable perquè no la coneixem en la seva totalitat.»[1]
De la Xoà se n’ha escrit milers de llibres i se n’ha rodat milers de pel·lícules i documentals. Podríem dir que s’ha convertit en un gènere literari i cinematogràfic, amb el perill que això implica: fets de caire únic s’han convertit en tòpics. Es fa difícil de creure, però fins i tot la barbàrie més inimaginable de totes es pot convertir en lloc comú. La repetició d’imatges i de testimonis semblants pot arribar a anestesiar-nos i a fer que oblidem la unicitat de cada imatge i testimoni i que, per tant, n’acabem banalitzant la importància. L’Holocaust és un esdeveniment històric que corre el risc de generar cada cop més insensibilització i cansament. No caure en aquest parany terrible és l’obligació moral de qualsevol lector i espectador d’aquesta mena de documents. Cal, com explica Alejandro Baer en el seu imprescindible Holocausto. Recuerdo y representación, «recordar sense banalitzar, sense explotar, sense normalitzar l’horror.»[2]
Medallones, de Zofia Nałkowska, és un dels antídots més eficaços que es poden trobar contra la tematització de la Xoà. Publicats el 1946, els vuit relats esfereïdors que conformen aquest breu llibre són d’una prosa dura, brutalment clara i concisa. Nałkowska no jutja ni sentimentalitza, perquè no cal; narra i el que explica és tan esborronador i trasbalsador que les paraules es basten per si soles. Són relats que ens deixen paralitzats perquè, entre d’altres coses, ens fan veure que l’horror dels fets va més enllà del que l’escriptora ens mostra.
Provar de parafrasejar les històries que trobem a Medallones seria un exercici inútil i empobridor, el que s’ha de fer és llegir-los i rellegir-los com si es tractés de l’únic llibre que ens parlés de la Xoà. Permeteu-me, però, un petit apunt sobre un dels relats: és el penúltim i es titula «L’home és fort». El protagonista del relat és Michał P., un jueu polonès deportat a Chełmno[3] a principis de 1942. Allà, només arribar, s’encarrega de treure els cadàvers de milers de jueus de dins dels camions on són asfixiats i d’enterrar-los en les fosses que els nazis han fet obrir al bosc de Żuchów. Al tercer dia, entre les víctimes que Michał P. treu del camió que arriba de Chełmno, hi ha els cossos de la seva dona i dels seus dos fills, un nen de set anys i una nena de quatre. Michał P. es llança sobre els cadàvers de la seva família i demana que li disparin. Un alemany li pega amb un bastó fins que el fa aixecar: «l’home és fort, encara pot treballar», diu el nazi. Poc després, Michał P. aconsegueix escapar-se del camp.
Mikael Podchlesnik (Michał P.) és un dels supervivents[4] entrevistats anys després a Shoah, la pel·lícula de Claude Lanzmann. Preguntat per Lanzmann, Podchlesnik, resident a Israel, no vol parlar de Chełmno. Afirma que no troba bé que es recordin aquells fets. «Cal oblidar», diu amb un somriure forçat. Un somriure que es converteix en plor quan Lanzmann insisteix. El relat de Nałkowska és el complement perfecte d’aquestes breus i colpidores escenes de la pel·lícula i, juntament amb les altres set narracions que trobem a Medallones, forma part d’un document únic per lluitar contra la banalització de la Xoà.
David Cuscó i Escudero
_____________________
[1] NaŁkowska, Zofia. Medallones, Ed. Minúscula, Barcelona, 2009 (pàgina 38).
[1] Baer, Alejandro. Holocausto. Recuerdo y representación, Ed. Losada, Madrid, 2006 (pàgina 175).
[1] Chełmno, situat a 60 km de Lodz, fou el primer camp d’extermini nazi. El 7 de desembre de 1941 s’hi van assassinar els primers jueus i el camp va funcionar amb algunes interrupcions fins a finals de 1944. El sistema emprat per assassinar les víctimes (entre les quals també hi hagueren centenars de gitanos) consistia en asfixiar-les en camions de gas. En aquests vehicles, de la marca Renault, s’encabien unes 90 persones en una estança que feia de 4 a 5 metres de llargada, 2,2 d’amplada i 2 d’alçada. El monòxid de carboni que expulsava el camió es dirigia al seu interior i, després d’uns 15 minuts, el vehicle arribava al bosc de Żuchów on es descarregaven els cadàvers i s’enterraven en fosses. A mitjan de 1942 hi havia 30 camions, a Chełmno. Durant el període de funcionament del camp, 300.000 jueus foren assassinats d’aquesta manera. Arad, Yitzhak. Belzec, Sobibor, Treblinka. The Operation Reinhard Death Camps, Indiana University Press, Bloomington, 1999 (pàgines 11 i 171) i Laqueur, Walter (ed.) The Holocaust Encyclopedia, Yale University Press, New Haven, 2001 (pàgines 115, 230 i 231).
[1] Mikael Podchlesnik va ser un dels dos únics supervivents de Chełmno.
Blogs
-
-
-
WISLAWA SZYMBORSKAFa 1 any
-
-
