Dijous passsat, un comando terrorista palestí dels “Comitès de Resistència Palestina”, dissidents de Fatah i aliats del Hamàs, va penetrar a territori israelià via la península del Sinaí i va obrir foc contra un autobús i un cotxe, causant vuit víctimes mortals, a les proximitats del centre turístic d’Eilat, situat a prop de la frontera amb Egipte i Jordània, amb les localitats de Taba i Aqaba. Des d’aquell dia fins avui, desenes de míssils Grad i Qassam han estat disparats des de Gaza contra les ciutats i els kibbutzim del centre-sud d’Israel, i el govern israelià ha respost a aquests atacs terroristes contra la seva població civil amb bombardejos contra els bastions terroristes del Hamàs i els seus aliats dels Comitès de resistència palestina a Gaza, liquidant diversos líders d’aquesta organtizació terrorista, un d’ells fins i tot vinculat amb el segrest del soldat israelià Gilad Shalit al Juny del 2006.

Malauradament, en la persecució entre els soldats israelians i el comando terrorista, cinc soldats egipcis van ser víctimes presumptament del “foc amic” israelià, i això ha provocat un important deteriorament de les relacions diplomàtiques entre tots dos països. Els dirigents israelians han demanat disculpes i han obert una investigació per a aclarir els fets, però els dirigents egipcis han mostrat el seu desacord i han afirmat que les mesures israelianes són insuficients.

Aquests dies he estat en contacte amb alguns amics meus que viuen al centre-sud d’Israel, i una amiga  m’escrivia via Facebook des d’Ashdod i em comunicava que tenia por que la situació es deteriorés al Sinaí degut a la instal·lació de grups jihadistes afins o no a Al-Qaida des del passat mes de gener, coincidint amb les manifestacions i amb la caiguda del règim d’en Hosni Mubarak. De fet, el seu temor és que la península del Sinaí pugui esdevenir un emirat islamista com ha passat amb la Franja de Gaza des que el Hamàs hi governa de facte (juliol del 2007). Precisament, al blog “Nihil Obstat” vaig poder llegir una interessant entrada on, citant a Evelyn Gordon, es defensa que el govern egipci ha utilitzat l’atemptat terrorista del passat dijous per a pressionar Israel amb la finalitat d’aconseguir una modificació en els acords de pau de Camp David i augmentar la seva presència militar a la península del Sinaí, que segons les clàusules del tractat devia estar desmilitaritzada.

Sigui com sigui, no hi ha dubte que el govern de transició egipci ha estimulat les manifestacions antiisraelianes de protesta al Caire i les mostres de judeofòbia i d'israelofòbia han tornat a fer acte de presència, com ja va passar a les manifestacions contra el règim de Mubarak a la Plaça Tahrir dels mesos de Gener-Febrer d’enguany. Ahir mateix, en una manifestació de protesta davant de l’ambaixada d’Israel al Caire, els manifestants van portar pancartes amb esvàstiques nazis al mateix temps que corejaven càntics en àrab com “Les cambres de gas ja estan a punt” (Vídeo). Aquest antisemitisme existent a les manifestacions no ha estat recollit als nostres mitjans i fins i tot un periodista tan experimentat com en Tomàs Alcoverro va mentir descaradament en una crònica publicada en l’edició de paper de La Vanguardia a l'afirmar que no hi havia hagut mostres de judeofòbia i israelofòbia durant les manifestacions contra Mubarak. En aquest sentit cal recordar que el propi Tomàs Alcoverro fou agredit al Caire i va estar a punt de ser apallissat per una turba al crit d’“israelià, israelià” el passat mes de Febrer. Ho podeu llegir aquí. I aquesta no va ser l'única pifia del bo d’en Tomàs, també va parlar de “conflicto de intransigentes”, insinuant que tant intransigents eren el govern israelià com el Hamàs. Dit d’una altra manera, es tracta d’un excercici de relativisme i de confussió on es posa al mateix sac les víctimes i els victimaris.

Però, per a ser sincers, aquesta postura relativista i que, volent aparentar neutralitat, ha posat al mateix sac victimes i victimaris, un govern democràtic amb terroristes no ha estat exclusiva d’en Tomàs Alcoverro. La cobertura als telenotícies de TV3 ha seguit el mateix enfocament i ha estat per a plorar, sempre posant en primer pla les represàlies antiterroristes a Gaza a fi i efecte que els espectadors tinguessin la impressió que l’escalada de violència era provocada pel govern israelià en lloc dels terroristes palestins. Per a acabar-ho d’adobar, recomano la lectura d’aquest article excessivament optimista -i bonista- d’en Shlomo Ben Ami sobre el rol que poden jugar Turquía i el nou Egipte en el nou escenari de canvis provocats a l’Orient Mitjà per l’anomenada primavera àrab i en el conflicte israelià-palestí. Desgraciadament, no puc mostrar-me tan optimista com en Ben Ami i penso que aquesta tardor, amb la tentativa de declaració de independència unilateral palestina a la ONU, serà mogudeta i el seu resultat pot ser una nova escalada i l’inici d’una nova intifada palestina com ja va passar al Setembre del 2000, després del fracàs dels acords de pau de Camp David II i amb un Iassir Arafat que també amenaçava amb una declaració d'independència unilateral. Només espero anar errat…